Les meves opinions sobre les trajectòries de Carles Puyol i Xavi Hernández al FC Barcelona no poden ser més positives i crec que ja fa temps que han passat a la història de l’entitat catalana com dos dels millors futbolistes de la institució.
Quant a Puyol, ha estat un defensa enèrgic, segur i polivalent, doncs pot jugar en els dos laterals i com a central, i probablement pugui ser considerat el millor capità de la història del club juntament amb el llegendari Joan Segarra. El de la Pobla de Segur compta amb l’honor de ser l’únic futbolista de l’entitat blaugrana que ha alçat dues vegades la Copa d’Europa.
Pel que fa a Xavi, fa uns dies ja vaig escriure en aquest bloc que el considerava el millor jugador català de la història i que, segons el meu parer, mereixeria guanyar la pròxima Pilota d’Or, ara unificada amb el FIFA World Player, per davant de Diego Forlán, Wesley Sneijder i els seus companys de club Andrés Iniesta i Leo Messi. El de Terrassa és possiblement el millor centrecampista mundial de l’actualitat.
El palmarès de tots dos és impressionant: amb el Barça han assolit quatre Lligues Puyol (2005, 2006, 2009 i 2010) i cinc Xavi (1999, 2005, 2006, 2009 i 2010). A més, de manera conjunta, han aconseguit una Copa del Rei (2009), quatre Supercopes d’Espanya (2005, 2006, 2009 i 2010), dues Lligues de Campions (2006 i 2009), una Supercopa d’Europa (2009) i un Mundial de Clubs (2009). Pel que fa a la selecció espanyola han guanyat tots dos una Eurocopa (2008) i un Mundial (2010).
Tanmateix, precisament perquè ho han guanyat tot, no acabo d’entendre, i sembla ser que Puyol ho ha havia meditat profundament, perquè arran de conquistar la Copa del Món a Johannesburg no van prendre la decisió de deixar el combinat estatal, doncs són dos homes veterans, amb un munt de partits disputats, que ja no compten amb la força física de fa algunes temporades. Segurament arribar als 100 partits internacionals, xifra de la qual es troben molt a prop i que a Espanya només han superat Andoni Zubizarreta, Raúl González i Iker Casillas, ha estat la principal motivació per continuar a les ordres de Vicente del Bosque.
Puyol es va perdre el partit inaugural de la Lliga al Nuevo Sardinero de Santander i el de la Champions League contra el Panathinaicòs per problemes físics, mentre que Xavi es troba actualment de baixa per una tendinitis. En resum, els esforços realitzats per tots dos els darrers anys comencen a passar factura.
Quant a Puyol, ha estat un defensa enèrgic, segur i polivalent, doncs pot jugar en els dos laterals i com a central, i probablement pugui ser considerat el millor capità de la història del club juntament amb el llegendari Joan Segarra. El de la Pobla de Segur compta amb l’honor de ser l’únic futbolista de l’entitat blaugrana que ha alçat dues vegades la Copa d’Europa.
Pel que fa a Xavi, fa uns dies ja vaig escriure en aquest bloc que el considerava el millor jugador català de la història i que, segons el meu parer, mereixeria guanyar la pròxima Pilota d’Or, ara unificada amb el FIFA World Player, per davant de Diego Forlán, Wesley Sneijder i els seus companys de club Andrés Iniesta i Leo Messi. El de Terrassa és possiblement el millor centrecampista mundial de l’actualitat.
El palmarès de tots dos és impressionant: amb el Barça han assolit quatre Lligues Puyol (2005, 2006, 2009 i 2010) i cinc Xavi (1999, 2005, 2006, 2009 i 2010). A més, de manera conjunta, han aconseguit una Copa del Rei (2009), quatre Supercopes d’Espanya (2005, 2006, 2009 i 2010), dues Lligues de Campions (2006 i 2009), una Supercopa d’Europa (2009) i un Mundial de Clubs (2009). Pel que fa a la selecció espanyola han guanyat tots dos una Eurocopa (2008) i un Mundial (2010).
Tanmateix, precisament perquè ho han guanyat tot, no acabo d’entendre, i sembla ser que Puyol ho ha havia meditat profundament, perquè arran de conquistar la Copa del Món a Johannesburg no van prendre la decisió de deixar el combinat estatal, doncs són dos homes veterans, amb un munt de partits disputats, que ja no compten amb la força física de fa algunes temporades. Segurament arribar als 100 partits internacionals, xifra de la qual es troben molt a prop i que a Espanya només han superat Andoni Zubizarreta, Raúl González i Iker Casillas, ha estat la principal motivació per continuar a les ordres de Vicente del Bosque.
Puyol es va perdre el partit inaugural de la Lliga al Nuevo Sardinero de Santander i el de la Champions League contra el Panathinaicòs per problemes físics, mentre que Xavi es troba actualment de baixa per una tendinitis. En resum, els esforços realitzats per tots dos els darrers anys comencen a passar factura.
No hay comentarios:
Publicar un comentario