Ernesto Valverde, que va portar l’Espanyol a la final de la Copa de la UEFA de l’any 2007, la qual va perdre a la tanda de penals contra el Sevilla a Glasgow, va realitzar també una extraordinària primera volta de la Lliga 2007/2008, en què l’Espanyol va acabar en tercera posició, només per darrere de Real Madrid i Barça. No obstant, l’equip es va enfonsar vertiginosament durant la segona part del campionat. Valverde va decidir abandonar l’entitat catalana i fitxar per l’Olympiacòs i, encara que no va efectuar declaracions, tot semblava indicar que va marxar fonamentalment pels problemes que hi havien al vestidor blanc-i-blau.
Bartolomé Tintín Márquez, un home de la casa que havia demostrat abastament la seva vàlua en els equips inferiors de l’entitat, va ser l’entrenador elegit per substituir Valverde, però la seva manca d’experiència va ser clau alhora de dirigir una plantilla complicada i va ser destituït molt aviat. José Manuel Esnal Mané, un tècnic veterà que havia portat el modestíssim Alavés a la final de la UEFA de l’any 2001, en què va caure a la pròrroga davant el Liverpool a Dortmund, en va ser el substitut, però el preparador basc no va poder fer res per redreçar el rumb de l’equip.
Mancaven pocs mesos per finalitzar la campanya 2008/2009 i l’Espanyol estava enfonsat a la classificació, ocupant l’últim lloc de la taula i amb la salvació pràcticament impossible. Va ser llavors quan el president Daniel Sánchez Llibre se la va jugar amb Mauricio Pochettino, un home de caràcter fort i de gran personalitat que havia triomfat plenament com a futbolista a la institució espanyolista. Tanmateix, l’argentí no tenia pràcticament cap experiència com a entrenador.
No obstant, Pochettino va fer valer els seus dots de líder per suplir la seva manca de veterania i va arribar a un acord amb els caps del vestidor, fonamentalment el llavors capità Raúl Tamudo, Iván de la Peña i Luis García. L’equip va reaccionar de forma espectacular i a falta d’una jornada per al final del campionat va aconseguir la salvació. Cal destacar l’històric triomf al Camp Nou contra el Barça del triplet, després de 29 anys sense poder guanyar al feu del gran rival ciutadà.
Una vegada aconseguit el més important, la salvació, l’estabilitat i la tranquil·litat, Pocchettino va decidir posar en ordre el planter i va arrabassar la capitania a qui havia estat íntim amic seu, Tamudo, per lliurar-li a Dani Jarque, qui va morir mentre l’equip es trobava fent la pretemporada. Arran d’aquell trist succés, De la Peña, qui a penes ha jugat un partit des de llavors per culpa de les lesions, es va convertir en el nou capità. Durant la campanya 2009/2010, l’Espanyol, que es va mostrar molt segur al seu nou escenari, l’estadi de Cornellà – El Prat, va assolir la salvació sense massa problemes en un exercici en què Tamudo va jugar molts pocs minuts. El davanter de Santa Coloma de Gramenet, potser el millor jugador de la història de l’entitat, va abandonar el club el passar estiu i va fitxar per la Real Sociedad.
Pel que fa a l’actual temporada, en 13 jornades l’Espanyol ha convertit en un autèntica fortalesa Cornellà – el Prat, on ha guanyat tots els punts possibles, mentre ha aconseguit una millora com a visitant, amb dues victòries a estadis tan complicats com Son Moix i el Vicente Calderón. En resum, en aquests moments el conjunt blanc-i-blau es troba en zona Champions. Serà capaç l’Espanyol de mantenir aquest ritme tot el torneig ? Tindrà una petita i fins i tot lògica davallada ? Hi haurà un descens vertiginós com a l’època de Valverde ?
Bartolomé Tintín Márquez, un home de la casa que havia demostrat abastament la seva vàlua en els equips inferiors de l’entitat, va ser l’entrenador elegit per substituir Valverde, però la seva manca d’experiència va ser clau alhora de dirigir una plantilla complicada i va ser destituït molt aviat. José Manuel Esnal Mané, un tècnic veterà que havia portat el modestíssim Alavés a la final de la UEFA de l’any 2001, en què va caure a la pròrroga davant el Liverpool a Dortmund, en va ser el substitut, però el preparador basc no va poder fer res per redreçar el rumb de l’equip.
Mancaven pocs mesos per finalitzar la campanya 2008/2009 i l’Espanyol estava enfonsat a la classificació, ocupant l’últim lloc de la taula i amb la salvació pràcticament impossible. Va ser llavors quan el president Daniel Sánchez Llibre se la va jugar amb Mauricio Pochettino, un home de caràcter fort i de gran personalitat que havia triomfat plenament com a futbolista a la institució espanyolista. Tanmateix, l’argentí no tenia pràcticament cap experiència com a entrenador.
No obstant, Pochettino va fer valer els seus dots de líder per suplir la seva manca de veterania i va arribar a un acord amb els caps del vestidor, fonamentalment el llavors capità Raúl Tamudo, Iván de la Peña i Luis García. L’equip va reaccionar de forma espectacular i a falta d’una jornada per al final del campionat va aconseguir la salvació. Cal destacar l’històric triomf al Camp Nou contra el Barça del triplet, després de 29 anys sense poder guanyar al feu del gran rival ciutadà.
Una vegada aconseguit el més important, la salvació, l’estabilitat i la tranquil·litat, Pocchettino va decidir posar en ordre el planter i va arrabassar la capitania a qui havia estat íntim amic seu, Tamudo, per lliurar-li a Dani Jarque, qui va morir mentre l’equip es trobava fent la pretemporada. Arran d’aquell trist succés, De la Peña, qui a penes ha jugat un partit des de llavors per culpa de les lesions, es va convertir en el nou capità. Durant la campanya 2009/2010, l’Espanyol, que es va mostrar molt segur al seu nou escenari, l’estadi de Cornellà – El Prat, va assolir la salvació sense massa problemes en un exercici en què Tamudo va jugar molts pocs minuts. El davanter de Santa Coloma de Gramenet, potser el millor jugador de la història de l’entitat, va abandonar el club el passar estiu i va fitxar per la Real Sociedad.
Pel que fa a l’actual temporada, en 13 jornades l’Espanyol ha convertit en un autèntica fortalesa Cornellà – el Prat, on ha guanyat tots els punts possibles, mentre ha aconseguit una millora com a visitant, amb dues victòries a estadis tan complicats com Son Moix i el Vicente Calderón. En resum, en aquests moments el conjunt blanc-i-blau es troba en zona Champions. Serà capaç l’Espanyol de mantenir aquest ritme tot el torneig ? Tindrà una petita i fins i tot lògica davallada ? Hi haurà un descens vertiginós com a l’època de Valverde ?
No hay comentarios:
Publicar un comentario