Tot fa indicar, si fa no fa des del 5 a 0 rebut al Camp Nou, que la situació social al Real Madrid no és precisament una bassa d’oli. Les relacions entre l’entrenador José Mourinho (foto) i el director general esportiu Jorge Valdano, que mai es va significar per ser un defensor del portuguès abans de l’arribada d’aquest al Santiago Bernabéu, no són massa fluïdes i el president Florentino Perez ha pres posició a favor de l’argentí. No se quan de temps Mourinho continuarà a l’entitat blanca, si seguirà la pròxima temporada, si acabarà l’actual exercici o si aconseguirà molts títols, tal com ha fet a Porto, Chelsea i Inter, però històricament els tècnics amb gran personalitat i molt de comandament al Madrid no li han anat massa bé, tot el contrari del que li ha succeït al FC Barcelona.
Pel que fa a la institució madridista, cal recordar els grans èxits assolits per entrenadors com Miguel Muñoz, Luis Molowny o Vicente del Bosque. Tots tres eren preparadors que donaven molta llibertat als futbolistes, sense que això signifiqués que fossin els jugadors els que fessin les alineacions, mentre que presidents com Santiago Bernabéu, Ramón Mendoza, Lorenzo Sanz o el ja citat Pérez intervenien en algunes ocasions en les tasques esportives, sobretot en allò referent als fitxatges. Pel contrari, algunes vegades que el Madrid ha comptat amb tècnics amb caràcter i energia, com han estat els casos de John Toshack, José Antonio Camacho o Bernd Schuster, les coses no han acabat massa bé.
Quant al Barça, algunes de la grans èpoques del club blaugrana, molt especialment les hagudes els últims 20 anys, han tingut lloc amb entrenadors autoritaris i amb personalitat com Helenio Herrera, Johan Cruyff, Louis van Gaal, Frank Rijkaard, quan estava acompanyat de l’enèrgic Henk Ten Cate, o Pep Guardiola. En canvi, amb tècnics més tous i permissius, com Carles Rexach o el mateix Rijkaard, amb Johan Neesquens de principal ajudant, els resultats no han estat tan bons.
Canviarà Mourinho aquesta tendència ? Pel moment sembla que el portuguès té problemes per aconseguir-ho.
Pel que fa a la institució madridista, cal recordar els grans èxits assolits per entrenadors com Miguel Muñoz, Luis Molowny o Vicente del Bosque. Tots tres eren preparadors que donaven molta llibertat als futbolistes, sense que això signifiqués que fossin els jugadors els que fessin les alineacions, mentre que presidents com Santiago Bernabéu, Ramón Mendoza, Lorenzo Sanz o el ja citat Pérez intervenien en algunes ocasions en les tasques esportives, sobretot en allò referent als fitxatges. Pel contrari, algunes vegades que el Madrid ha comptat amb tècnics amb caràcter i energia, com han estat els casos de John Toshack, José Antonio Camacho o Bernd Schuster, les coses no han acabat massa bé.
Quant al Barça, algunes de la grans èpoques del club blaugrana, molt especialment les hagudes els últims 20 anys, han tingut lloc amb entrenadors autoritaris i amb personalitat com Helenio Herrera, Johan Cruyff, Louis van Gaal, Frank Rijkaard, quan estava acompanyat de l’enèrgic Henk Ten Cate, o Pep Guardiola. En canvi, amb tècnics més tous i permissius, com Carles Rexach o el mateix Rijkaard, amb Johan Neesquens de principal ajudant, els resultats no han estat tan bons.
Canviarà Mourinho aquesta tendència ? Pel moment sembla que el portuguès té problemes per aconseguir-ho.
No hay comentarios:
Publicar un comentario