Realment, trobar-li algun defecte al Barça de Pep Guardiola és gairebé impossible, però n’observo un que, si bé ja era conegut, es va fer de nou evident en el partit contra l’Sporting al Molinón, on el Barça va finalitzar la seva excepcional ratxa de victòries consecutives, concretament 16. Aquest defecte o problema és la diferència que es veu quan juguen els 11 teòrics titulars o alguns dels normalment suplents.
Durant la primera temporada de Guardiola a la banqueta del Camp Nou, el tècnic de Santpedor podia alinear perfectament, sense que es notessin massa els canvis, a Gerard Piqué, Rafa Márquez o Carles Puyol, que també podia jugar en els dos laterals, com a centrals; Eric Abidal o Silvinho en el lloc de lateral esquerre i Sergio Busquets o Touré Yaya, que igualment podia actuar de central, a la demarcació de mig centre. Així mateix, No era massa transcendent si Andrés Iniesta ocupava la plaça d’interior esquerrà, amb Thierry Henry jugant d’extrem pel mateix costat, o si el manxec avançava la seva posició, entrant llavors Seydou Keita com a centrecampista.
Un bon exemple de tot això el tenim a la final de la Lliga de Campions de maig de 2009, quan el Barça es va imposar al Manchester United a l’estadi Olímpic de Roma. Els dos laterals titulars, Dani Alves i Abidal, es trobaven sancionats i Guardiola va situar Puyol a la dreta i Silvinho a l’esquerra, a més de Touré com a central, sense que l’equip se’n ressentís.
Pel que fa al segon exercici de Guardiola com a entrenador, la baixa forma física de Márquez es va veure compensada per la recuperació de Gabi Milito, la marxa de Silvinho per l’arribada del seu compatriota Maxwell, la decadència d’Henry per l’explosió de Pedro Rodríguez i la inadaptació d’Zlatan Ibrahimovic pel gran final de campanya realitzat per Bojan Krkic.
Aquesta temporada existeix un onze tipus força clar format per Víctor Valdés, Alves, Piqué, Puyol, Abidal, Xavi Hernández, Busquets, Iniesta, Pedro, Leo Messi i David Villa. És a dir: vuit campions mundials, dos dels millors laterals del món i el millor futbolista del planeta. L’equip funciona perfectament quan té lloc aquest onze de gala i també quan es produeix la presència d’Abidal com a central, amb la consegüent entrada de Maxwell com a lateral esquerre, però la situació empitjorà ostensiblement quan apareixen més canvis.
Adriano Correia és un bon futbolista, però suplir l’actual Alves és una tasca molt complicada; Milito es troba en un estat de forma molt baix; Javier Mascherano (foto), que és un excel·lent jugador i no en tinc cap dubte que acabarà triomfant al Camp Nou, ha d’acabar d’adaptar-se en una posició tan singular com és la de mig centre al Barça; Keita potser ha perdut una mica de confiança al disposar de menys minuts que en les dues campanyes anteriors; Ibrahim Afellay, com aquell que diu, acaba d’arribar i Bojan està passant per una d’aquelles etapes, ja tan típiques en ell, de fragilitat psicològica. A més, Guardiola deu considerar que jugadors del filial com Marc Bartra, Andreu Fontàs, Marc Muniesa, Sergi Roberto, Thiago Alcántara, Jonathan Dos Santos o Nolito no estan encara prou madurs per jugar amb continuïtat al primer equip.
Malgrat tot, i com altres vegades he dit, la meva confiança amb Guardiola és total i n’estic segur que sabrà trobar resposta i solució a aquesta petita problemàtica.
Durant la primera temporada de Guardiola a la banqueta del Camp Nou, el tècnic de Santpedor podia alinear perfectament, sense que es notessin massa els canvis, a Gerard Piqué, Rafa Márquez o Carles Puyol, que també podia jugar en els dos laterals, com a centrals; Eric Abidal o Silvinho en el lloc de lateral esquerre i Sergio Busquets o Touré Yaya, que igualment podia actuar de central, a la demarcació de mig centre. Així mateix, No era massa transcendent si Andrés Iniesta ocupava la plaça d’interior esquerrà, amb Thierry Henry jugant d’extrem pel mateix costat, o si el manxec avançava la seva posició, entrant llavors Seydou Keita com a centrecampista.
Un bon exemple de tot això el tenim a la final de la Lliga de Campions de maig de 2009, quan el Barça es va imposar al Manchester United a l’estadi Olímpic de Roma. Els dos laterals titulars, Dani Alves i Abidal, es trobaven sancionats i Guardiola va situar Puyol a la dreta i Silvinho a l’esquerra, a més de Touré com a central, sense que l’equip se’n ressentís.
Pel que fa al segon exercici de Guardiola com a entrenador, la baixa forma física de Márquez es va veure compensada per la recuperació de Gabi Milito, la marxa de Silvinho per l’arribada del seu compatriota Maxwell, la decadència d’Henry per l’explosió de Pedro Rodríguez i la inadaptació d’Zlatan Ibrahimovic pel gran final de campanya realitzat per Bojan Krkic.
Aquesta temporada existeix un onze tipus força clar format per Víctor Valdés, Alves, Piqué, Puyol, Abidal, Xavi Hernández, Busquets, Iniesta, Pedro, Leo Messi i David Villa. És a dir: vuit campions mundials, dos dels millors laterals del món i el millor futbolista del planeta. L’equip funciona perfectament quan té lloc aquest onze de gala i també quan es produeix la presència d’Abidal com a central, amb la consegüent entrada de Maxwell com a lateral esquerre, però la situació empitjorà ostensiblement quan apareixen més canvis.
Adriano Correia és un bon futbolista, però suplir l’actual Alves és una tasca molt complicada; Milito es troba en un estat de forma molt baix; Javier Mascherano (foto), que és un excel·lent jugador i no en tinc cap dubte que acabarà triomfant al Camp Nou, ha d’acabar d’adaptar-se en una posició tan singular com és la de mig centre al Barça; Keita potser ha perdut una mica de confiança al disposar de menys minuts que en les dues campanyes anteriors; Ibrahim Afellay, com aquell que diu, acaba d’arribar i Bojan està passant per una d’aquelles etapes, ja tan típiques en ell, de fragilitat psicològica. A més, Guardiola deu considerar que jugadors del filial com Marc Bartra, Andreu Fontàs, Marc Muniesa, Sergi Roberto, Thiago Alcántara, Jonathan Dos Santos o Nolito no estan encara prou madurs per jugar amb continuïtat al primer equip.
Malgrat tot, i com altres vegades he dit, la meva confiança amb Guardiola és total i n’estic segur que sabrà trobar resposta i solució a aquesta petita problemàtica.
No hay comentarios:
Publicar un comentario