Louis van Gaal va fer història amb l’Ajax durant el primer lustre dels anys 90, quan per exemple li va donar a l’entitat d’Amsterdam la 4a Copa d’Europa de la seva història a l’estadi Ernst Happel de Viena. Aquell Ajax era un equip molt jove, amb homes com Van der Sar, els bessons De Boer, Seedorf, Davids o Kluivert, encara que també hi formaven part els veterans Blind i Rijkaard.
L’any 1997, Van Gaal va fitxar pel FC Barcelona. Al Camp Nou es va trobar un planter força experimentat amb jugadors com Vítor Baia, Ferrer, Abelardo, Nadal, Sergi, Guardiola, Luis Enrique, Figo o Rivaldo. L’entrenador holandès se’n va sortir molt bé la primera temporada, en què va aconseguir el triplet format per Lliga, Copa del Rei i Supercopa d’Europa, però va tenir força problemes durant el segon exercici, quan un gol d’un joveníssim Xavi al Nuevo Zorrilla de Valladolid el va salvar d’una probable destitució. Es va explicar llavors que el president Josep Lluís Núñez es va reunir amb els capitans de l’equip i els hi va comentar que no tenia cap intenció de cessar Van Gaal. El cert és que els futbolistes van reaccionar i van guanyar de nou la Lliga, però el l’entrenador va dimitir una any més tard, poc després de fer-ho el mateix Núñez, el seu gran protector. Posteriorment, l’any 2002, Van Gaal tornaria al Barça, però l’experiència, en una entitat enfonsada durant la tètrica etapa de la presidència de Joan Gaspart, va ser molt curta.
Entre les dues etapes barcelonistes, Van Gaal va tenir la seva més gran decepció com a entrenador, quan va ser incapaç de classificar la selecció d’Holanda per al Mundial de l’any 2002, disputat a Corea del Sud i Japó. El tècnic es va trobar al combinat taronja molts dels futbolistes amb qui havia coincidit en el gran Ajax dels 90, però jugadors com Van de Sar, Reiziger, Bogarde, els De Boer, Seedorf, Davids, Kluivert o Overmars havien deixat ja de ser simples promeses i s’havien convertit en jugadors experts i, en algun cas, com el de Kluivert, també una mica indisciplinats.
Semblava que Van Gaal estava poc menys que acabat com a entrenador, però no era pas així. Seguidament es va fer càrrec de l’AZ d’Alkmaar, un club modest, amb una plantilla caracteritzada per la joventut i sense les urgències històriques d’altres societats. El preparador holandès va fer campió de Lliga l’AZ l’any 2009 i va trencar una hegemonia de títols dels tres grans holandesos, Ajax, PSV i Feyenoord, que durava des de 1982.
Després del gran èxit obtingut amb la institució d’Alkmaar, Van Gaal va tornar a un gran d’Europa, concretament el Bayern de Munic, amb un planter on hi formaven part futbolistes experts i veterans com Lahm, Demichelis, Van Bommel, Schweinsteiger, Robben, Ribéry i Toni. Els inicis de l’entrenador holandès a la capital de Baviera van ser molt delicats i va estar molt a prop de la destitució, en un moment en què a més s’havia enfrontat a Ribéry i Toni, marxant aquest darrer en el mercat d’hivern. Tanmateix, va succeir un fet molt semblant a aquell que havia viscut a Barcelona feia uns anys, quan va fer la sensació que els directius del Bayern van convèncer els principals jugadors del club que havien de adaptar-se a les idees del tècnic. Finalment, Van Gaal va donar a l’equip la Bundesliga i la Pokal i el va portar a la final de la Lliga de Campions.
No obstant, la segona temporada de Van Gaal a l’Allianz Arena ha estat un desastre: l’equip bavarès és el quart classificat a la Bundesliga, a 14 punts del líder Borussia de Dortmund i amb seriosos problemes d’accedir a la pròxima Champions, i va ser eliminat tant de la Pokal com de la Lliga de Campions, quan no va ser capaç de superar els vuitens de final. En resum, sembla bastant demostrat que Van Gaal té molt d’èxit amb plantilles joves i inexpertes i molts problemes amb conjunts que compten amb homes veterans i rodats.
L’any 1997, Van Gaal va fitxar pel FC Barcelona. Al Camp Nou es va trobar un planter força experimentat amb jugadors com Vítor Baia, Ferrer, Abelardo, Nadal, Sergi, Guardiola, Luis Enrique, Figo o Rivaldo. L’entrenador holandès se’n va sortir molt bé la primera temporada, en què va aconseguir el triplet format per Lliga, Copa del Rei i Supercopa d’Europa, però va tenir força problemes durant el segon exercici, quan un gol d’un joveníssim Xavi al Nuevo Zorrilla de Valladolid el va salvar d’una probable destitució. Es va explicar llavors que el president Josep Lluís Núñez es va reunir amb els capitans de l’equip i els hi va comentar que no tenia cap intenció de cessar Van Gaal. El cert és que els futbolistes van reaccionar i van guanyar de nou la Lliga, però el l’entrenador va dimitir una any més tard, poc després de fer-ho el mateix Núñez, el seu gran protector. Posteriorment, l’any 2002, Van Gaal tornaria al Barça, però l’experiència, en una entitat enfonsada durant la tètrica etapa de la presidència de Joan Gaspart, va ser molt curta.
Entre les dues etapes barcelonistes, Van Gaal va tenir la seva més gran decepció com a entrenador, quan va ser incapaç de classificar la selecció d’Holanda per al Mundial de l’any 2002, disputat a Corea del Sud i Japó. El tècnic es va trobar al combinat taronja molts dels futbolistes amb qui havia coincidit en el gran Ajax dels 90, però jugadors com Van de Sar, Reiziger, Bogarde, els De Boer, Seedorf, Davids, Kluivert o Overmars havien deixat ja de ser simples promeses i s’havien convertit en jugadors experts i, en algun cas, com el de Kluivert, també una mica indisciplinats.
Semblava que Van Gaal estava poc menys que acabat com a entrenador, però no era pas així. Seguidament es va fer càrrec de l’AZ d’Alkmaar, un club modest, amb una plantilla caracteritzada per la joventut i sense les urgències històriques d’altres societats. El preparador holandès va fer campió de Lliga l’AZ l’any 2009 i va trencar una hegemonia de títols dels tres grans holandesos, Ajax, PSV i Feyenoord, que durava des de 1982.
Després del gran èxit obtingut amb la institució d’Alkmaar, Van Gaal va tornar a un gran d’Europa, concretament el Bayern de Munic, amb un planter on hi formaven part futbolistes experts i veterans com Lahm, Demichelis, Van Bommel, Schweinsteiger, Robben, Ribéry i Toni. Els inicis de l’entrenador holandès a la capital de Baviera van ser molt delicats i va estar molt a prop de la destitució, en un moment en què a més s’havia enfrontat a Ribéry i Toni, marxant aquest darrer en el mercat d’hivern. Tanmateix, va succeir un fet molt semblant a aquell que havia viscut a Barcelona feia uns anys, quan va fer la sensació que els directius del Bayern van convèncer els principals jugadors del club que havien de adaptar-se a les idees del tècnic. Finalment, Van Gaal va donar a l’equip la Bundesliga i la Pokal i el va portar a la final de la Lliga de Campions.
No obstant, la segona temporada de Van Gaal a l’Allianz Arena ha estat un desastre: l’equip bavarès és el quart classificat a la Bundesliga, a 14 punts del líder Borussia de Dortmund i amb seriosos problemes d’accedir a la pròxima Champions, i va ser eliminat tant de la Pokal com de la Lliga de Campions, quan no va ser capaç de superar els vuitens de final. En resum, sembla bastant demostrat que Van Gaal té molt d’èxit amb plantilles joves i inexpertes i molts problemes amb conjunts que compten amb homes veterans i rodats.
No hay comentarios:
Publicar un comentario