Malgrat la dictadura franquista, el pop-rock d’origen anglosaxó va tenir una certa repercussió a l’estat espanyol mitjan de la dècada dels anys 60, pel que fa a la versió més suau, comercial i inofensiva del gènere musical. Per aquesta raó, el Real Madrid que va conquistar el 1966 la seva sisena Copa d’Europa, a les ordres de Miguel Muñoz, va rebre l’hortera nom de Madrid Ye – Ye.
Feia ja sis anys que l’entitat espanyola havia aconseguit la seva cinquena corona continental a l’estadi Hampden Park de Glasgow, quan l’equip ja entrenat per Muñoz s’havia imposat de manera contundent a l’Eintracht de Frankfurt. Posteriorment, el Real Madrid va caure a les finals de 1962, davant el Benfica, i 1964, enfront l’Inter de Milà.
Curiosament, el lustre en què els blancs van ser incapaços de guanyar cap Copa d’Europa, pel contrari es van adjudicar cinc campionats de Lliga consecutius, marca igualada pel Madrid de la Quinta del Buitre als anys 80 i que continua constituint un rècord en la història del torneig. Una altra contradicció és que la institució madridista no va fer-se amb la Lliga, que va ser per a l’Atlético de Madrid, quan van aconseguir la seva sisena Copa d’Europa.
A diferència del que va succeir al decenni dels 50, quan al Santiago Bernabéu van jugar futbolistes com l’uruguaià Santamaría, el francès Kopa, l’hongarès Puskas i els argentins Rial i Di Estéfano, el Madrid de 1966 només comptava amb jugadors espanyols, entre els quals hi destacaven Betancourt, Sanchís Sr., Zoco, Pirri, Velázquez, Amancio (foto) o Gento, present també a les primeres cinc Copes d’Europa guanyades per l’entitat. El conjunt de Muñoz es va imposar a la final, disputada a l’estadi Heysel de Brussel·les, al sorprenent Partizan de Belgrad.
Entrenador: Miguel Muñoz.
Un onze: Araquistáin, Pachín, De Felipe, Zoco, Sanchís, Serena, Pirri, Velázquez, Amancio, Grosso i Gento.
El més positiu: 6 Copes d'Europa en 11 anys, la sisena també per a Paco Gento i la qualitat de futbolistes com Velázquez i Amancio.
El més negatiu: moltes dificultats davant un rival bastant assequible, una plantilla sensiblement inferior a la de la dècada dels 50 i, després de 5 títols consecutius, aquell any l'equip de Muñoz no va guanyar la Lliga.
No hay comentarios:
Publicar un comentario