miércoles, 28 de septiembre de 2011

LES DECLARACIONS DE PEP GUARDIOLA





El passat dissabte 24 de setembre, després de l’exhibició del FC Barcelona davant l’Atlético de Madrid al Camp Nou, Pep Guardiola va manifestar, si fa no fa, que pensava que les denúncies efectuades contra Joan Laporta i els seus directius, una d’elles ratificada per l’assemblea de l’entitat catalana l’any 2010, eren injustes i que sentia un gran patiment pels homes que havien dirigit el club blaugrana quan ell es va fer càrrec del primer equip barcelonista.

Alguns pensen que Guardiola ha estat encertat i d’altres creuen que les seves declaracions són inoportunes i que no hauria d’opinar sobre temàtiques que es troben al marge de les competències que li pertanyen. Hi ha persones que manifesten que només cerca la unitat de la institució, mentre d’altres argumenten que s’ha posicionat clarament a favor de Laporta i en contra de l’actual president Sandro Rosell.

Personalment penso que el tècnic de Santpedor es troba preocupat pels exdirectius de l’entitat, els mateixos que se la van jugar amb ell per ocupar la banqueta del Camp Nou l’any 2008 i amb alguns dels quals manté una bona amistat. Guardiola sap que alguns homes de l’anterior junta, si són declarats culpables, hauran d’avalar una important suma de diners, i en cas de no poder fer-ho, serien embargats. En resum, no crec que l’entrenador bagenc hagi realitzat aquestes declaracions per mostrar el seu posicionament en favor de Laporta i en contra de Rosell.

Crec que una vegada més Guardiola té raó i no és que tot el que digui l’entrenador blaugrana no es pugui criticar. Per exemple, estic bastant en desacord amb ell amb les manifestacions que va efectuar amb el tema de Quatar, que per cert van ser de gran ajuda per a Rosell.

Considero que les denúncies contra Laporta i els seus antics col·laboradors són injustes per les següents raons:

S’hauria de cercar la unitat de la institució catalana. Les desunions al FC Barcelona han estat polèmiques i constants: els seguidors de Lazlo Kubala contra els fans de Luis Suárez; els defensors de Josep Lluís Núñez enfront els simpatitzants de Johan Cruyff o ara aquesta “guerra” entre laportistes i rosellistes. En el passat pregó de les festes de la Mercè de Barcelona, el llegendari periodista Joaquim Maria Puyal va comentar que els catalans units som invencibles. Es podria dir exactament el mateix sobre la unitat barcelonista.

La passada directiva va canviar radicalment el club. Quan Laporta i els seus primers directius, entre els quals es trobava Rosell, van guanyar les eleccions de l’any 2003, es van trobar, arran de la nefasta etapa de Joan Gaspart, una entitat enfonsada en les facetes esportiva, econòmica i social. Al cap de poc temps, el Barça era campió d’Europa, aparentment havia solucionat, de la mà de Ferran Soriano, els seus problemes econòmics i els violents havien estat expulsats del Camp Nou, fet que li va comportar molts maldecaps, amb amenaces de mort incloses, a Laporta.

La passada directiva va construir el millor Barça de la història. Després de salvar per molt poc una moció de censura i perdre importants directius, com el ja citat Soriano o Marc Ingla, Laporta i el director tècnic Txiki Begiristáin es van jugar la carta de Guardiola per entrenar el primer equip del Barça, malgrat que havien moltes opinions que creien que la millor aposta era la de José Mourinho. Amb el preparador de Santpedor, el club català està passant per la millor etapa de la seva llarga història i no hi ha cap dubte que Rosell s’ha trobat una herència esportiva extraordinària.

Una cosa és no gestionar bé i una altra cometre un delicte. En aquest país, com a la resta de l’estat, la gent es va creure que eren milionaris i gairebé tots, en el pla individual i col·lectiu, van estirar molt més el braç que la màniga, fins que l’actual crisi econòmica va posar tothom de peus a terra. És molt probable que Laporta i els seus companys de junta abusessin de coses supèrflues, com de restaurants o viatges, però no crec, a diferència d’allò que ha passat en altres clubs de futbol, que el seu comportament pugui ser catalogat de delicte econòmic.

No hay comentarios: