Els presidents del Sevilla i el Vila-real, José María del Nido (foto) i Fernando Roig respectivament, s’han queixat amargament pel desequilibri que té lloc a la Lliga espanyola, en què FC Barcelona i Real Madrid són immensament superiors a la resta d’equips que formen la primera divisió. Es comenta, per exemple, que gràcies als desiguals contractes de televisió, els dos grans del futbol espanyol disposen de grans sumes d’euros per contractar els principals futbolistes del món. Estic d’acord amb aquestes afirmacions pel que fa a l’entitat blanca, però no crec que sigui el cas quant a la institució blaugrana.
És cert que el Real Madrid, amb el president Florentino Pérez sempre amb el talonari preparat, s’ha gastat una autèntica fortuna per aturar el Barça de Pep Guardiola, amb els fitxatges de jugadors com Fàbio Coentrao, Xabi Alonso, Mesut Özil, Ángel di María, Kaká, Karim Benzema o Cristiano Ronaldo, que continua sent la contractació més cara de la història del futbol. Aquesta política l’han exercit també, per exemple, el Barça dels 80 i 90, durant l’època de Josep Lluís Núñez, el Chelsea, el Manchester City o l’Inter de Milà.
Pel contrari el Barça, si bé és veritat que s’ha gastat una suma important de diners en els fitxatges de futbolistes com Dani Alves, Javier Mascherano, Cesc Fàbregas, David Villa o Zlatan Ibrahimovic, la contractació més cara en la història de l’entitat, també és cert que el projecte blaugrana es basa fonamentalment en la pedrera, d’on han sorgit homes com Víctor Valdés, Carles Puyol, Andreu Fontàs, Sergio Busquets, Xavi Hernández, Andrés Iniesta, Thiago Alcántara, Pedro Rodríguez, Bojan Krkic o Leo Messi, sense oblidar que Gerard Piqué i el significat Fàbregas també van passar per la Masia abans de les seves experiències al Manchester United i l’Arsenal respectivament.
És cert que el Real Madrid, amb el president Florentino Pérez sempre amb el talonari preparat, s’ha gastat una autèntica fortuna per aturar el Barça de Pep Guardiola, amb els fitxatges de jugadors com Fàbio Coentrao, Xabi Alonso, Mesut Özil, Ángel di María, Kaká, Karim Benzema o Cristiano Ronaldo, que continua sent la contractació més cara de la història del futbol. Aquesta política l’han exercit també, per exemple, el Barça dels 80 i 90, durant l’època de Josep Lluís Núñez, el Chelsea, el Manchester City o l’Inter de Milà.
Pel contrari el Barça, si bé és veritat que s’ha gastat una suma important de diners en els fitxatges de futbolistes com Dani Alves, Javier Mascherano, Cesc Fàbregas, David Villa o Zlatan Ibrahimovic, la contractació més cara en la història de l’entitat, també és cert que el projecte blaugrana es basa fonamentalment en la pedrera, d’on han sorgit homes com Víctor Valdés, Carles Puyol, Andreu Fontàs, Sergio Busquets, Xavi Hernández, Andrés Iniesta, Thiago Alcántara, Pedro Rodríguez, Bojan Krkic o Leo Messi, sense oblidar que Gerard Piqué i el significat Fàbregas també van passar per la Masia abans de les seves experiències al Manchester United i l’Arsenal respectivament.
No hay comentarios:
Publicar un comentario