El Barça és mentalment molt superior. No se si el Real Madrid ja ha atrapat en potencial, o almenys s’hi ha apropat, al FC Barcelona, però una cosa és ben segura: en els encontres entre ells, el grup de Pep Guardiola té una mentalitat guanyadora molt superior a la del de José Mourinho.
Messi, Xavi i Iniesta continuen sent els millors jugadors del món. No se si aquest any l’argentí, el català i el manxec tornaran a ser finalistes del premi Pilota d’Or / FIFA World Player, però per mi continuen sent els tres millors futbolistes del planeta i dissabte ho van tornar a demostrar.
Els encertats fitxatges de Fàbregas i Alexis (foto). S’havia comentat sempre que Guardiola comptava amb plantilles massa curtes, fet que ara no passa arran de l’adaptació com a central de Mascherano, la pujada definitiva al primer equip de Thiago, la irrupció de Cuenca i sobretot els excel·lents fitxatges de Fàbregas i Alexis, tots dos titulars i golejadors al Bernabéu.
La personalitat de Valdés. Va fallar de manera notòria amb una passada amb el peu al primer minut de partit, error que va motivar la jugada que va acabar amb el gol de Benzema, però seguidament va continuar jugant d’igual forma com si no hagués passat res.
Guardiola, un grandíssim estrateg. Va sorprendre al situar Puyol i Alexis de titulars, en detriment de Mascherano i Villa respectivament; va iniciar el partit amb una línia defensiva de 4 homes, amb Messi a la banda dreta, Iniesta al costat esquerre i Alexis de fals davanter centre; va canviar poc després a una defensa de 3 homes, va pujar Alves a l’extrem dret i va situar Messi més centrat, i finalment va col·locar Iniesta com a centrecampista nat.
Ronaldo segueix fallant massa en els clàssics. L’estrella portuguesa continua tenint molts problemes cada vegada que s’enfronta al FC Barcelona, encara que és cert que un gol seu va decantar l’última final de la Copa del Rei. Pot ser un problema mental i també de certa obsessió i ansietat.
Özil no sembla funcionar en aquest tipus de partits. El fi mitja punta alemany va tenir un únic dia dolent al Mundial 2010 i va ser a les semifinals contra Espanya. Pel que fa al seu rendiment com a jugador blanc, no ha estat mai massa afortunat en els clàssics (fins i tot ha sigut alguna vegada suplent) i dissabte va estar molt desencertat i a penes va col·laborar en la primera línia de pressió del seu equip.
Uns centrals blancs lents. Tant l’expeditiu Pepe com Sergio Ramos, que estava realitzant una gran temporada com a central, van estar força lents en algunes jugades d’atac barcelonista, sent-ne exemple l’oportunitat de Messi, poc després de l’1 a 0, que va desviar Casillas a còrner, o el gol de l’empat del xilè Alexis.
Un centre del camp madridista en clara inferioritat. Lass Diarra, malgrat el seu desgast físic, i Xabi Alonso es van veure impotents per contrarestar un nombrós i estel·lar migcamp blaugrana, que en algun moment va reunir alhora Alves, Xavi, Busquets, Fàbregas, Iniesta i Messi.
Mourinho torna a ser “valent”. Ara fa poc més d’un any, l’entrenador portuguès va arriscar al Camp Nou i es van endur un 5 a 0. Mesos més tard, va ser més conservador en els 4 clàssics consecutius de primavera, situant tres jugadors al centre del camp, amb Pepe com a pivot central. El passat dia 10 va intentar de nou tractar de tu a tu al Barça, sobretot quant a la titularitat d’Özil, i no se’n va sortir massa bé.
No hay comentarios:
Publicar un comentario