Acabem de viure una de les fases de grups més sorprenents que es recorden en la història de la Lliga de Campions, amb l’eliminació d’importants esquadres com Manchester City, Vila-real, Ajax, València, Borussia Dortmund o Porto, però sens dubte la caiguda més inesperada ha estat la del Manchester United, tricampió de la Copa d’Europa i tres vegades finalista en les últimes quatre edicions de la Champions League. Les causes d’aquesta decepció poden ser les següents:
Potser ha arribat l’hora de l’adéu d’Alex Ferguson (foto). Personalment, mai m’han agradat massa els mètodes del tècnic escocès, almenys pel que fa a la faceta estratègica, encara que he de reconèixer que ha compensat aquest problema amb experiència, personalitat i carisma. Després de quasi 28 anys a la banqueta d’Old Trafford, potser ja arribat l’hora que doni el relleu a un altre preparador i es concentri únicament en tasques de mànager general de l’entitat.
Fatiga mental. Com ja he indicat, el United ha jugat tres de les darreres quatre finals de la Lliga de Campions i aquest fet pot provocar un cansament mental important, sobretot si es té en compte que ha perdut les últimes dues davant el FC Barcelona.
Uns centrals massa lents i semblants. Si per exemple ens fixem amb Pep Guardiola, aquest acostuma a alinear al Barça un central ràpid (Puyol o Mascherano) i una altre de més lent i corpulent (Piqué), però els centrals titulars del conjunt anglès, Ferdinand i el capità Vidic, ara greument lesionat, són dos homes amb poca velocitat i amb un tipus de joc molt similar.
Un centre del camp sense un organitzador clar. Això es va poder observar bastant clarament a la darrera final de la Champions jugada a Wembley. Teòricament era Carrick qui feia la tasca de mig centre constructiu.
Veterania. Malgrat les retirades de Van der Sar i Neville, l’esquadra de Manchester compta amb jugadors força veterans, com els ja citats Ferdinand, Vidic i Fletcher, a més d’Evra, el mític Giggs, Park, Owen o Berbatov.
Excessiva dependència de Rooney. Des de que Cristiano Ronaldo va marxar al Real Madrid, l’estiu de l’any 2009, Rooney es troba bastant sol en la faceta d’estrella i l’equip algunes vegades depèn massa de les seves genialitats i els seus gols.
Els joves encara han de madurar. Homes com De Gea, Fábio, Rafael, Evans, Smalling, Anderson, Nani, Hernández o Welbeck encara necessiten experiència perquè l’equip pugui realitzar el corresponent canvi generacional.
Excés de confiança. Una vegada el United es va veure integrat en un grup assequible amb Benfica, Basilea i Otelul Galati, penso que hi va poder haver excessiva confiança, no només per classificar-se, sinó també per ser primer de grup.
La derrota contra el rival ciutadà. El 3 a 6 rebut a Old Trafford contra el Manchester City, en partit de la Premier League, en què l’equip de Roberto Mancini li va donar un autèntic “bany” al de Ferguson, va deixar bastant tocats els reds.
El futbol suís. El futbol helvètic està passant per un gran moment, tant a nivell de clubs com de seleccions, malgrat que el combinat nacional de Suïssa no ha pogut classificar-se per a la pròxima Eurocopa. El Basilea, l’equip que juntament amb el Benfica ha eliminat el ManU de la Champions, és l’actual campió d’una Lliga cada cop més competitiva i compta amb jugadors de qualitat com el capità Streller, Huggel o el veterà golejador Frei.
No hay comentarios:
Publicar un comentario