El Barça de Johan Cruyff, la temporada 1993/1994, es disposava a conquistar la seva quarta Lliga consecutiva, però el Dream Team va realitzar una trajectòria molt irregular durant les primeres 23 jornades del torneig, amb triomfs històrics, com el 5 a 0 contra el Real Madrid al Camp Nou, però també amb grans ensopegades, com el fet que el modestíssim Lleida s’endugués la victòria a l’estadi barcelonista o molt especialment el 6 a 3 rebut a la Romareda enfront el gran Saragossa de Víctor Fernández.
Lluny de suposar un enfonsament, tal com hagués succeït en altres etapes de la història del FC Barcelona, la tremenda derrota de Saragossa va significar un punt d’inflexió i una motivació extra per als futbolistes de Cruyff, qui va saber esperonar perfectament la plantilla arran del desastre.
Restaven 15 jornades per al final del campionat i el Deportivo, llavors entrenat per Arsenio Iglesias i amb jugadors de la qualitat de Djukic, Donato, Mauro Silva, Fran o Bebeto, comptava amb sis punts d’avantatge en la taula classificatòria, en un període en què la victòria només valia dos punts. Malgrat que el club gallec va fer un gran final de temporada, doncs només va deixar escapar vuit dels darrers 30 punts, el Barça va realitzar una trajectòria quasi perfecta i només va cedir dos empats al Nuevo Sardinero de Santander i a las Gaunas de Logronyo, curiosament dos estadis bastant assequibles.
L’equip de Cruyff va assolir la seva quarta Lliga consecutiva, marca que continua sent un rècord en la història de la institució (Pep Guardiola la podria igualar aquesta campanya), per millor goal – average que el Dépor, que mitjançant Djukic (foto) va errar un penal en l’últim minut de la darrera jornada.
Ara el Barça de Guardiola es troba en una situació molt similar a la de fa 18 anys. En aquest cas sembla que el punt d’inflexió es va produir en la dolorosa derrota al Reyno de Navarra davant l’Osasuna, que va situar l’entitat blaugrana a 10 punts del Real Madrid. Des de llavors, els catalans han guanyat set partits de Lliga consecutius i han retallat quatre punts envers el conjunt de José Mourinho.
Lluny de suposar un enfonsament, tal com hagués succeït en altres etapes de la història del FC Barcelona, la tremenda derrota de Saragossa va significar un punt d’inflexió i una motivació extra per als futbolistes de Cruyff, qui va saber esperonar perfectament la plantilla arran del desastre.
Restaven 15 jornades per al final del campionat i el Deportivo, llavors entrenat per Arsenio Iglesias i amb jugadors de la qualitat de Djukic, Donato, Mauro Silva, Fran o Bebeto, comptava amb sis punts d’avantatge en la taula classificatòria, en un període en què la victòria només valia dos punts. Malgrat que el club gallec va fer un gran final de temporada, doncs només va deixar escapar vuit dels darrers 30 punts, el Barça va realitzar una trajectòria quasi perfecta i només va cedir dos empats al Nuevo Sardinero de Santander i a las Gaunas de Logronyo, curiosament dos estadis bastant assequibles.
L’equip de Cruyff va assolir la seva quarta Lliga consecutiva, marca que continua sent un rècord en la història de la institució (Pep Guardiola la podria igualar aquesta campanya), per millor goal – average que el Dépor, que mitjançant Djukic (foto) va errar un penal en l’últim minut de la darrera jornada.
Ara el Barça de Guardiola es troba en una situació molt similar a la de fa 18 anys. En aquest cas sembla que el punt d’inflexió es va produir en la dolorosa derrota al Reyno de Navarra davant l’Osasuna, que va situar l’entitat blaugrana a 10 punts del Real Madrid. Des de llavors, els catalans han guanyat set partits de Lliga consecutius i han retallat quatre punts envers el conjunt de José Mourinho.
No hay comentarios:
Publicar un comentario