No em va agradar gens l’excés d’optimisme que hi tenia lloc a l’entorn del FC Barcelona durant els prolegòmens del passat Milan – Barça, corresponent a l’anada dels quarts de final de la Lliga de Campions. La Lliga semblava ja guanyada, malgrat estar l’equip de Pep Guardiola encara a 6 punts del Real Madrid; alguna portada de diari parlava de triplet i el Milan, una institució que compta amb 7 Copes d’Europa en el seu palmarès (3 més que el Barça), semblava un tràmit abans d’arribar a les semifinals de la Champions.
Curiosament, després de la derrota del Barcelona al Reyno de Navarra de Pamplona, i abans de les ensopegades del Real Madrid davant Màlaga i Vila-real, aquest mateix entorn parlava de Lliga perduda, de que Guardiola estava més a prop de no renovar que de continuar o de l’aburgesament d’alguns futbolistes.
A part d’estar una mica fart de que l’entorn blaugrana passi del més radical pessimisme al més absolut optimisme, o viceversa, al club català mai li ha anat bé un ambient crescudet abans d’un gran partit, com ja es va demostrar fa dos anys, abans del xoc de tornada de les semifinals de la Champions contra l’Inter, o en fa un, en els dies previs a la final de la Copa del Rei enfront el Real Madrid. El passat dimarts, si bé és veritat que el Barça va demostrar ser un equip tècnicament superior al Milan, es va poder observar que el conjunt llombard és un rival molt seriós i complicat i que compta amb jugadors de gran qualitat com Nesta, Nocerino, Seedorf, Boateng, Robinho o Ibrahimovic.
Malgrat tot, estic pràcticament convençut que el grup de Guardiola superarà aquesta eliminatòria i estarà, per 5a vegada consecutiva, i 6a en els últims 7 anys, a les semifinals de la Lliga de Campions. A més de que tinc una confiança cega en aquest equip en els encontres decisius, després de l’empat sense gols a San Siro, l’entorn estarà més tranquil.
No hay comentarios:
Publicar un comentario