MALA SORT

El primer article que vaig escriure en aquest bloc, fa ja quasi cinc anys, concretament el mes de maig de l’any 2007 i que es titulava “Això no és patinatge artístic”, em referia que, a diferència del que passa en altres esports com la gimnàstica, la natació sincronitzada o el patinatge, el futbol és un esport que no es basa en la puntuació d’un jurat que interpreta el seu veredicte en la bellesa, el risc o la tècnica d’uns esportistes.

Pel contrari, el futbol és un esport que consisteix en fer entrar la pilota a la porteria contraria més vegades que el rival, sigui de la manera que sigui mentre aquesta es trobi dintre d’allò que està establert al reglament. És a dir, que aspectes com la tècnica, la bellesa del joc, el futbol ofensiu, les oportunitats de gol o la possessió de la pilota no donen la victòria si l’equip contrari ha estat més eficaç a l’hora de marcar gols.

Tot això ho comento perquè el passat dimecres, Chelsea i Barcelona van disputar el matx d’anada de les semifinals de la Lliga de Campions i el conjunt de Pep Guardiola va dominar de manera molt clara el partit, va tenir una altíssima possessió de la pilota, com és habitual en el grup blaugrana, i va comptar amb un munt d’ocasions de gol, sense que cap d’elles acabés a la xarxa de la porteria de Peter Cech. En canvi, el Chelsea, mitjançant el davanter ivorià Didier Drogba, va aprofitar una de les poques oportunitats amb què va comptar.

Després de l’encontre es van poder escoltar o llegir paraules com “mala sort” o “injustícia”. Pel que fa a la mala sort, és possible que en la pilota que Alexis Sánchez va enviar al travesser, després de fer-li una vaselina a Cech, o aquella en què, ja en el descompte, Pedro Rodríguez va xutar al pal, la fortuna no estigués del bàndol barcelonista, però les dues ocasions de Cesc Fàbregas, la d’Alexis en el segon temps o la de Sergio Busquets al final van ser clamoroses errades individuals.

Quant a la injustícia, em remeto a allò que deia més amunt, i si el Chelsea va ser capaç de batre un cop Víctor Valdés i el Barça no va aprofitar cap de les seves oportunitats, el resultat em sembla totalment just.

A més, el Barça ha estat incapaç de marcar en els dos últims partits que ha jugat com a visitant a la Champions, a San Siro i a Stamford Bridge, malgrat comptar amb moltes oportunitats de gol. Per tant, si en 180 minuts no s’aprofita cap de les moltes ocasions que es tenen, és que hi ha un problema més enllà de la mala sort.

Dit tot això, una vegada més penso que la filosofia del FC Barcelona és irrenunciable perquè els grans èxits, els principals títols i les millors èpoques d’aquesta institució han tingut lloc practicant aquest futbol.