A partir de l’any 2005, FC Barcelona i Real Madrid s’han tornat a repartir tots els títols de Lliga, amb cinc el catalans i tres els madrilenys.
Els campionats dels anys 2005 i 2006 els va conquistar el Barça, que no obtenia el trofeu des de 1999, doncs l’època de presidència de Joan Gaspart (2000 – 2003) es va caracteritzar per una de les pitjors crisis que es recorden en la institució. L’holandès Frank Rijkaard, el qual va ser recomanat per Johan Cruyff al seu amic Joan Laporta, nou màxim mandatari de l’entitat, va ser l’entrenador d’un equip que va tenir com a gran i indiscutible estrella el brasiler Ronaldinho de Assis, potser el millor futbolista de la història del club abans de la irrupció de Leo Messi. Altres jugadors clau d’aquell grup eren Víctor Valdés, el capità Carles Puyol, Rafa Márquez, Xavi Hernández, Andrés Iniesta, que no era llavors titular indiscutible, Deco da Sousa, Samuel Eto’o i un jove Messi (foto). L’autocomplaença, el baix rendiment i la manca de professionalitat d’alguns d’aquells homes, sobretot de Ronaldinho, va fer entrar en decadència aquell bloc després d’assolir la Champions League a París, l’any 2006.
L’enfonsament barcelonista el va saber aprofitar perfectament el Real Madrid presidit pel sempre discutit i qüestionat Ramón Calderón, que es va fer amb els torneigs del 2007, amb l’italià Fabio Capello d’entrenador, i del 2008, amb l’alemany Bernd Schuster a la banqueta del Santiago Bernabéu. Aquells conjunts no han passat a la història, sobretot el de Capello, pel joc que van desplegar, però van ser blocs molt sòlids, amb un enorme ofici i amb una fe extraordinària en les pròpies possibilitats, fet que va motivar que els blancs realitzessin unes remuntades espectaculars i inversemblants. La crisi social de la societat madridista (l’entorn de Florentino Pérez, que va tornar a la presidència del club el 2009, va motivar la dimissió de Calderón), el cessament de Schuster o l’arribada de Guardiola al Barça van provocar una profunda crisi a la institució, que durant el bicampionat va disposar de futbolistes com Iker Casillas, Sergio Ramos, Fabio Cannavaro, Roberto Carlos Silva, David Beckham, Raúl González, Gonzalo Higuaín o Ruud van Nistelroy.
L’estiu de l’any 2008, el Barcelona va decidir no continuar amb Rijkaard a la banqueta del Camp Nou i va donar la baixa a jugadors com Deco i Ronaldinho (també ho va intentar amb Eto’o, però el camerunès no marxaria fins el 2010). L’inexpert Pep Guardiola va ser designat nou entrenador i homes com Valdés, Puyol, Xavi, Iniesta o Messi, ja considerat el millor futbolista del món, van deixar el segon pla en què es trobaven i es van convertir en els líders de l’equip, mentre van anar arribant al club, en algun cas des de la Masia, jugadors com Dani Alves, Gerard Piqué, Javier Mascherano, Sergio Busquets, Seydou Keita, Cesc Fàbregas, Pedro Rodríguez, David Villa o Alexis Sánchez, els quals es van unir als homes ja significats i a Eric Abidal o Touré Yaya, que havien fitxat en l’últim any de Rijkaard.
El Barça de Guardiola va desplegar un futbol ofensiu, vistós, extraordinari i espectacular, que ho va traduir en 14 títols oficials, entre els quals tres campionats de Lliga consecutius, entre el 2009 i el 2011, i dues Lligues de Campions conquistades a Roma i Wembley. Molts experts han considerat l’anomenat Pep Team com el millor equip de la història, que no obstant, en el darrer any del tècnic de Santpedor, va cedir el títol de Lliga al Real Madrid dirigit per José Mourinho, que seguia comptant amb Casillas, Ramos i Higuaín, a més dels posteriorment incorporats Xabi Alonso, Ángel di María, Mesut Özil o l’estrella Cristiano Ronaldo.
No hay comentarios:
Publicar un comentario