Reconec que Joan Laporta, des de fa ja bastants anys, sembla haver-se “berluscanitzat”, amb aparicions a la premsa rosa que no semblen massa serioses, com les seves fotografies en iot ensenyant la seva prominent panxa (ja advertia fa uns anys que s’estava posant com un bacó) o el fet que sembla permanentment instal•lat a la sala Luz de Gas, on fa la sensació que fins i tot hi té una habitació pròpia.
Tanmateix, Laporta ha estat, és la meva opinió i m’imagino que la d’altres moltes persones, el millor president de la història del FC Barcelona. Recordem una vegada més que Jan es va trobar, quan va guanyar les eleccions de 2003, un club enfonsat esportivament, el qual aquell any s’havia classificat pels pèls per a la Copa de la UEFA. Durant el transcurs de la seva presidència, el Barça va conquistar quatre campionats de Lliga, un de la Copa del Rei, tres de la Supercopa d’Espanya, dos de la Lliga de Campions (és l’únic president en la història de la institució que ha assolit més d’una Copa d’Europa), un de la Supercopa d’Europa i un del Mundial de Clubs. A més, l’entitat catalana es va situar com la societat més reconeguda i admirada del món, sense oblidar que els violents van desaparèixer del Camp Nou, fet que li va suposar força maldecaps a l’advocat.
Per tant, Sandro Rosell, quan va aconseguir la victòria als comicis de l’any 2010, es va trobar una herència esportiva excel•lent, però aquest fet sembla que no ha servit perquè l’actual president del club blaugrana hagi oblidat les seves diferències amb Laporta, amb el qual va vèncer en les eleccions de 2003 i del qual es va separar a finals de la temporada 2004/2005. És possible que les juntes presidides per Laporta no realitzessin una tasca econòmica tan positiva com ens havien fet creure Ferran Soriano i Xavier Sala Martín, i també que alguns directius, amb l’expresident al capdavant, fessin actes no massa edificants a l’hora d’utilitzar els diners de l’entitat, però crec que aquest tema dels avals hauria de passar pàgina i acabar d’una vegada amb l’enèsim cisma en la història de la institució barcelonista.
Per finalitzar aquest article, tenint en compte que ni sóc un expert en economia ni tampoc en el coneixement dels estatuts del FC Barcelona, si han d’avalar tots els directius que van guanyar els comicis de 2003, no hauria de fer-ho també Rosell, que com ja he dit formava part d’aquella junta directiva ?
No hay comentarios:
Publicar un comentario