En primer lloc vull deixar ben clar que estic orgullós, com a seguidor del FC Barcelona, per l’aposta del club blaugrana de jugar un futbol atractiu, ofensiu, vistós i de vegades espectacular i que em produeix molta pena observar com un històric com el Real Madrid opta per un joc especulatiu, defensiu, fonamentat essencialment en el contraatac i en ocasions força brut, mentre l’afecció blanca, que per exemple ha viscut nou Copes d’Europa de la seva entitat, se n’alegra d’un empat com a local davant el gran rival històric.
Tanmateix, molta gent ha comentat que el Barça va perdonar excessivament davant de la porta madridista en la matx d’anada de les semifinals de la Copa del Rei i que, durant bona part de la segona meitat, va perdre una gran oportunitat de sentenciar el xoc i gairebé l’eliminatòria, fets amb els quals estic bastant d’acord, però també és veritat que el conjunt de José Mourinho igualment va desaprofitar vàries ocasions de gol en altres fases de l'encontre.
D’una banda, l’equip que va dirigir al Santiago Bernabéu Jordi Roura, va comptar amb cinc clares oportunitats, a més del gol de Cesc Fàbregas, de batre la porteria del debutant Diego López: el llançament de falta de Xavi Hernández al travesser, un tir del mateix Xavi que Varane va salvar amb López ja batut, una pilota que Pedro Rodríguez va llençar inexplicablement fora, una de Fàbregas que va disparar malament per sobre la porteria blanca i una gran aturada del porter madridista davant Jordi Alba.
D’altra banda, a part de l’anotació de Raphaël Varane, el bloc blanc va tenir quatre clares ocasions: un llançament de falta de Cristiano Ronaldo a l’inici del xoc, que va desviar José Manuel Pinto, una pilota que increïblement Karim Benzema va enviar fora, un mal remat de cap del mateix Ronaldo i una pilota que Gerard Piqué va enviar a còrner quan el davanter portuguès estava a punt d’arribar en una situació molt franca.
No hay comentarios:
Publicar un comentario