Fa uns dies, Gerard Piqué va sorprendre amb unes declaracions efectuades a un mitjà de comunicació italià, en què afirmava que els jugadors del FC Barcelona havien estat esclaus del típic sistema de joc del club blaugrana, posant èmfasi especialment en el futbol de toc, conegut popularment des d’alguns sectors com a tiqui – taca.
Fa un temps, Piqué va marxar del Barça, en edat juvenil, cap a Anglaterra, per fitxar pel Manchester United, equip on Alex Ferguson a penes li va donar oportunitats quan es va convertir en jugador del primer equip del conjunt anglès. Va ser llavors quan Txiki Begiristáin, aleshores director tècnic barcelonista, va aconseguir el seu retorn a la institució catalana, que es disposava a entrenar Pep Guardiola, el qual feia poques setmanes havia substituït Frank Rijkaard a la banqueta del Camp Nou.
Mitjançant l’estil i la filosofia de l’entitat blaugrana, és a dir, a través del tiqui – taca, Piqué ha passat de ser, en poc temps, un futbolista desconegut i simplement amb projecció a un dels centrals més admirats i elogiats del món, en un període en què ha aconseguit guanyar amb el club barcelonista 4 Lligues, 2 Copes del Rei, 4 Supercopes d’Espanya, 2 Lligues de Campions, 2 Supercopes d’Europa i 2 Mundials de Clubs, i amb la selecció espanyola una Eurocopa i un Mundial. Evidentment, fa la sensació que s’ha tractat d’una “esclavitud” confortant, profitosa i extraordinària.
Per tant, no entenc les declaracions del defensa barceloní, les quals considero injustes i fins i tot desagraïdes. Particularment, no m’agraden els dogmes i les regles fixos i penso que aquests han de quedar oberts a evolucions i canvis que no trenquin amb l’essència. Partint d’aquesta base, trobo bé que es realitzin variacions en el sistema de joc que utilitza el Barça, el qual ha estat estudiat profundament pels rivals i que necessita, per portar-se a terme, requisits indispensables com una excel•lent preparació física o una gran velocitat en el moviment de la pilota. Tanmateix, fer servir la paraula “esclaus” em sembla un autèntic despropòsit en una filosofia que ha marcat la majoria de les millors èpoques d’una entitat perdedora, derrotista i victimista durant molts anys de la seva història.
Per cert, des de què pràcticament surt més a la premsa rosa que no pas a l’esportiva, el rendiment del central català és molt irregular. Potser seria bo que Piqué se centrés més aviat a recuperar la forma que va tenir entre els anys 2008 i 2011 (quan era un “esclau” del sistema).
No hay comentarios:
Publicar un comentario