Gerardo Tata Martino, el nou entrenador del FC Barcelona, ha realitzat algunes variacions en l’anomenat ADN barcelonista, fet que es va fer molt evident en partits com els disputats contra el Rayo a Vallecas o el Real Madrid al Camp Nou, en el clàssic jugat el passat dissabte. Encara que els xocs van acabar amb triomf del Barça, els més dogmàtics del sistema tradicional, i fins i tot els que no ho són tant, han fet saltar l’alarma pel fet que el conjunt blaugrana pot estar perdent la seva essència, la mateixa que li ha fet passar pels millors períodes de la seva història.
- Factors a favor
Els rivals li han trobat el truc al Barça. Malgrat que jo crec que, si els jugadors del Barça tenen un nivell físic òptim i fan rodar la pilota a una gran velocitat, encara poden sorprendre perfectament els adversaris, s’ha de tenir en compte que els entrenadors contraris han descobert la forma de contrarestar, o almenys fer menys efectiu, el poder de l’equip barcelonista, sobretot quan situen dues línies de quatre homes que posen en moltes dificultats els futbolistes més creatius del conjunt català, com ara Xavi Hernández, Andrés Iniesta i Leo Messi.
Els dogmes no poden ser inamovibles. En tots els sectors de la societat, siguin polítics, religiosos o esportius, la rigidesa dels dogmes i les regles són negatius i acaben portant a pensaments de tipus sectari. Hem de recordar, per exemple, que Johan Cruyff situava un defensa més en els encontres que jugava al Santiago Bernabéu o que Pep Guardiola ja utilitzava, en partits físicament molt exigents, l’opció de Seydou Keita al mig del camp.
Pragmatisme. El Real Madrid és un equip que juga de forma extraordinària al contraatac, però que, pel contrari, es troba molt incòmode atacant en estàtic. Per tant, és possible que el Barça encertés amb la tàctica al darrer clàssic, quan va donar, durant alguns minuts, l’alternativa i la pilota al grup de Carlo Ancelotti.
- Factors en contra
Perill de renunciar a un sistema emblemàtic. Com ja he indicat vàries vegades en aquest bloc, el Barça ha aconseguit transitar per les millors èpoques de la seva història amb el sistema que ha utilitzat gairebé de forma permanent l’últim quart de segle. Per exemple, amb aquesta filosofia, s’han guanyat 12 dels 22 campionats de Lliga que el club té al palmarès i 4 Copes d’Europa, la totalitat de les que ha conquistat l’entitat catalana.
Futbolistes importants que no són tan decisius. Si bé és cert que amb un futbol més directe i vertical jugadors com Cesc Fàbregas o Alexis Sánchez rendeixen millor, pel contrari, el paper d’homes tan importants com Xavi Hernández i Andrés Iniesta, que prefereixen un joc de toc i més horitzontal, perden importància i penso que això el Barça no s’ho pot permetre.
Temor de quan arribin els partits transcendentals. Amb els canvis introduïts per Martino, el Barça ha guanyat un modest com el Rayo, un històric molt decadent com l’Ajax o un Real Madrid encara perdut i amb poques idees. Tanmateix, molts ens preguntem que passarà quan l’equip del Tata hagi d’enfrontar-se a blocs com el Bayern Munic de Guardiola, Borussia Dortmund, Manchester United, Chelsea o París Saint – Germain.
No hay comentarios:
Publicar un comentario