El joc. Fins el moment, i amb alguna excepció, com al partit de la primera jornada de Lliga contra el Llevant, el futbol del conjunt blaugrana ha convençut a pocs.
El retocs. Amb alguns canvis efectuats per Martino, com les passades llargues o més verticalitat en el joc, alguns han vist en perill la permanència del sistema tradicional del club.
Leo Messi. Des de finals de la temporada passada, la figura argentina ha tingut un gran número de lesions musculars, mentre actualment el seu rendiment està passant per una crisi important. Diverses teories s’han escoltat sobre el baix estat de forma de Messi, com una mala dieta alimentària, la qual li havia controlat Pep Guardiola, unes vacances en què a penes ha descansat, tenir el Mundial a la ment o la por de recaure en les lesions.
Xavi Hernández i Andrés Iniesta. L’egarenc i el manxec han format amb Sergio Busquets, tant al FC Barcelona com a la selecció espanyola, el millor centre del camp del món, però actualment, tant Xavi, que teòricament no es troba massa lluny de la seva retirada, com Iniesta estan mostrant un nivell físic força deficient, cosa normal si tenim en compte la gran quantitat d’encontres que tots dos arrosseguen.
Més grans i més cansats. S’ha de tenir en compte que, des de què Guardiola es va fer càrrec de la direcció del Barça, l’estiu de l’any 2008, fins a l’arribada de Martino al Camp Nou, el passat mes de juliol, futbolistes històrics com Víctor Valdés, Dani Alves, Gerard Piqué, Carles Puyol, Xavi, Busquets, Iniesta o Messi tenen cinc anys més, en algun cas han patit importants lesions i estan cansats, tan físicament com psicològicament, arran de temporades molt carregades de partits, tant amb el club blaugrana com amb les seves respectives seleccions.
Algun signe d’aburgesament. És evident que no és un cas com el que va afectar fa uns anys el Barça de Frank Rijkaard, mitjançant futbolistes com Ronaldinho o Deco, però hi ha senyals de cert aburgesament o autocomplaença en algun futbolista com Piqué i en fets com el de deixar de realitzar els dinars a la Ciutat Esportiva Joan Gamper, a Sant Joan Despí, on Guardiola podia controlar la dieta d’homes com Messi. Sembla que una de les raons de la marxa del Pep va ser el cansament d’alguns jugadors en seguir els seus estrictes mètodes.
La poca importància de la Masia. Jugadors de la pedrera com Valdés, Piqué, Puyol, Xavi, Busquets, Iniesta o Messi van ser decisius en el millors períodes del Pep Team. Malauradament, en aquests moments la Masia no és tan bàsica en l’equip de Martino, doncs Martín Montoya juga molt poc, Marc Bartra només ho fa si hi ha absències, Sergi Roberto es troba gairebé inèdit i Cristian Tello s’ha estancat en la seva progressió, mentre joves com Marc Muniesa, Thiago Alcántara o Gerard Deulofeu han hagut de fer les maletes.
Sandro Rosell. Els seus problemes amb Johan Cruyff i Guardiola, potser perquè vol construir el “seu” Barça; el seu habitual intervencionisme, doncs sembla ser que va optar per Martino sense consultar-ho a ningú, o les seves semblances als pitjors Josep Lluís Núñez i Joan Gaspart, sent l’últim capítol les seves declaracions en la creença que hi ha barcelonistes que desitgen la derrota del club, no ajuden a estabilitzar l’entitat i l’entorn, amb el qual ha de carregar el Tata.
L’entorn. El futbol argentí, malgrat la passió que es viu per aquest esport al país sud-americà, no compta amb un entorn tan complicat com el de la institució catalana. Al convertir-se en l’”entrenador” de Rosell, Martino sap que el bàndol cruyffista es troba en aquests moments en contra.
Els altres també juguen. És cert que el Barça, des de la quarta i última temporada de Guardiola com a entrenador, ha baixat el seu nivell, però també l’han pujat clubs com el Bayern de Munic, que ara dirigeix el tècnic bagenc, el Borussia de Dortmund o el París Saint – Germain. Per tant, la sensació de superioritat que hi havia fa uns anys, ara és de certa inferioritat.
No hay comentarios:
Publicar un comentario