Temporada 1975/1976: en un encontre que disputaven al Sánchez Pizjuán Sevilla i Barça, l’entrenador alemany Hennes Weisweiller va decidir substituir Johan Cruyff, que estava jugant un partit lamentable. Després del matx, l’estrella holandesa li va demanar a Agustí Montal, llavors president de la institució catalana, que elegís entre el tècnic o ell. El resultat va ser el cessament de Weisweiller i el retorn a la banqueta del Camp Nou, uns mesos més tard, de Marinus Michels, compatriota i preparador preferit de Cruyff. En aquell temps, els resultats de l’equip barcelonista van ser força mediocres.
Bastants anys més tard, durant l’època del gloriós Dream Team (1988 – 1996), Cruyff era l’entrenador del FC Barcelona i va canviar radicalment la seva forma de pensar, fos perquè havia comprovat el seu error en l’afer protagonitzat amb Weisweiller o perquè pensava que en la plantilla del Barça d’aleshores no hi havia cap futbolista amb el carisma i la classe que tenia ell als anys 70 (m’inclino més per la segona opció). Així, per exemple, no va tenir cap inconvenient en asseure a la banqueta alguns jugadors que ell va qualificar com a vaques sagrades, que en aquell període eren homes com Andoni Zubizarreta, Ronald Koeman, Pep Guardiola, José Mari Bakero, el seu íntim amic Txiki Begiristáin, Michael Laudrup o Hristo Stoitxkov. Tampoc era estrany que l’holandès decidís “castigar” aquest tipus de futbolistes fent-los jugar en partits considerats intranscendents, com en eliminatòries inicials de la Copa del Rei.
No cal dir que els resultats van ser excel•lents i el Barcelona va guanyar un munt de títols, entre ells 4 campionats de Lliga consecutius i la primera Copa d’Europa en la història de l’entitat. Tanmateix, en la primera jornada de la Lliga 1994/1995, al Molinón de Gijón contra l’Sporting, Cruyff, a causa de les baixes que tenia l’equip, va fer jugar de titular el brasiler Romário, que es trobava castigat per arribar amb molt de retard de les vacances d’estiu. A partir d’aquell fet, l’autoritat del tècnic neerlandès no va tornar a ser la mateixa i el davanter brasiler, a qui se li va pujar al cap el títol mundial aconseguit amb Brasil als Estats Units, amb ell com a estrella, va acabar marxant al Flamengo al mercat d’hivern. Es vivien llavors els pitjors temps del Dream Team.
Posteriorment han hagut altres capítols de jugadors que han gaudit, aparentment, d’un tractament preferent en diferents plantilles del FC Barcelona. Així, per exemple, en el transcurs de la fugaç i trista etapa d’entrenador del mallorquí Llorenç Serra Ferrer, Abelardo Fernández, Sergi Barjuan, el ja significat Guardiola i Luis Enrique Martínez, anomenats com a G - 4, semblaven jugar per decret, mentre que durant la decadència del Barça de Frank Rijkaard, l’entrenador que li va donar la segona Copa d’Europa a la societat, futbolistes com Ronaldinho o Deco semblaven tenir permís per fer tot allò que els hi vingués de gust, com sortir totes les nits i deixar d’entrenar-se, pel que fa a l’estrella brasilera, o negar-se a la realització d’un stage, pel que respecta a l’internacional portuguès.
Quan Guardiola va ser nomenat entrenador del primer equip del Barça, l’estiu de l’any 2008, una de les primeres coses que va decidir va ser la no continuïtat de Ronaldinho, Deco i Eto’o, encara que el davanter camerunès va romandre un any més al Camp Nou. La idea del preparador de Santpedor era acabar amb la indisciplina, l’aburgesament i l’autocomplaença que havien caracteritzat els dos darrers anys de Rijkaard i lliurar el lideratge de l’equip blaugrana a homes fins llavors secundaris com Víctor Valdés, Carles Puyol, Xavi Hernández, Andrés Iniesta i Leo Messi, que es va convertir en la gran estrella del nou conjunt barcelonista.
Els resultats de Guardiola tots els coneixem: 14 títols de 19 possibles, entre els quals 3 campionats de Lliga seguits i 2 de la Champions League. No obstant, fins i tot Pep va cometre algun error pel que fa a la gestió del planter i no es va atrevir mai més a substituir Messi després que l’argentí es queixés amargament quan l’entrenador el va canviar en un Barça – València al Camp Nou, durant la primera campanya com a tècnic de Guardiola. Es comenta igualment que, una de les raons per les quals l’actual entrenador del Bayern de Munic no va renovar el seu contracte, és perquè, d’haver continuat, hagués hagut de prendre doloroses mesures que, per cert, el club encara no ha portat a terme fins el moment, és a dir, renovar i rejovenir l’equip.
Després d’una temporada en què Tito Vilanova, sobretot arran del seu retorn de Nova York, i Jordi Roura van fer jugar una gran quantitat de minuts a jugadors com Xavi i Messi, malgrat que el primer es trobava en unes condicions físiques lamentables i el segon estava lesionat, mentre homes com Martín Montoya, Marc Bartra, Sergi Roberto i Cristian Tello comptaven amb escasses oportunitats, ara amb Gerardo Tata Martino (foto) segueix fent la sensació que alguns integrants de la plantilla han de jugar si o si, encara que el seu estat de forma no sigui el més idoni i hi hagi altres futbolistes físicament més preparats.
Sembla que jugadors com Gerard Piqué, últimament més actiu davant un micròfon que no pas al terreny de joc; Javier Mascherano, probablement amb més galons amb la presència d’un compatriota en el lloc d’entrenador; Xavi, Iniesta i, evidentment, Messi jugaran sempre els encontres importants sigui quin sigui el seu estat de forma, malgrat que potser hi hagi futbolistes que podrien donar un millor rendiment. Pocs entesos comprenen, per exemple, perquè Bartra no va ser titular el passat diumenge a San Mamés contra l’Athletic Club, perquè Sergi Roberto no compta amb més minuts o perquè Tello no disposa de més oportunitats, sobretot quan Pedro Rodríguez està passant un moment força pobre de joc. També es rumoreja que si no s’ha fitxat cap central el passat estiu, és perquè el capità Puyol no es trobés massa competència una vegada es recuperés de la seva enèsima lesió.
Personalment, i tant de bo m’equivoqui, sóc pessimista i molt probablement estiguem transitant per una temporada que no acabarà massa bé. En aquests moments no veig gens clar que el Barça pugui renovar el títol de Lliga i crec que seria sorprenent que, per setè any consecutiu, el club blaugrana es classifiqués per a les semifinals de la Lliga de Campions. Penso que cal fer una renovació, la primera pedra de la qual s’ha pogut edificar amb el fitxatge de Neymar, donar més protagonisme als nous valors de la Masia, fins i tot aquells que ara no es troben al club, com l’actual jugador de l’Everton Gerard Deulofeu, i contractar futbolistes joves, encara amb una carrera poc brillant pel que fa al palmarès, i amb ganes de menjar-se el món.
No hay comentarios:
Publicar un comentario