La setmana passada escrivia un article en aquest bloc en què comentava que un dels grans problemes que hi observo actualment al FC Barcelona és el fet que sembla obligatori alinear, almenys en els partits més importants, jugadors com Carles Puyol, si les lesions li permeten, Gerard Piqué, Javier Mascherano, Xavi Hernández, Andrés Iniesta o Leo Messi, és a dir, les anomenades vaques sagrades.
Es tracta d’un problema que no és ni molt menys nou, tant pel que fa a la història del FC Barcelona com pel que respecta a altres clubs i fins i tot seleccions. Tanmateix, hi ha hagut algunes excepcions, com el cas que va protagonitzar José Ramón Alexanko durant l’època del llegendari Dream Team de Johan Cruyff.
El central basc era el capità i líder de la plantilla barcelonista que l’any 1988 va demanar la dimissió de Josep Lluís Núñez com a president, en allò que es va conèixer com a Motí de l’Hesperia. Pocs dies més tard, Núñez va fitxar Cruyff com a nou entrenador del Barça, amb el propòsit que l’holandès fes una exhaustiva neteja del vestidor del Camp Nou. L’estiu d’aquell any, per exemple, van abandonar la institució catalana futbolistes importants com el ja desaparegut Javier Urruti, Bernd Schuster, Víctor Muñoz, Ramon Maria Calderé o Paco Clos, però en canvi Alexanko va romandre al club.
Estic segur que Núñez desitjava la marxa del defensa biscaí, però ignoro encara per quina raó, segurament per la seva capacitat de lideratge o perquè de seguida hi va haver química entre tots dos, Cruyff va exigir la permanència d’Alexanko, que aleshores, per cert, es va trobar involucrat en un obscur, polèmic i escassament aclarit afer a la concentració que durant la pretemporada la plantilla barcelonista va realitzar a la localitat holandesa de Papendal.
A més de continuar com a capità de l’equip, el central es va convertir en l’extensió de Cruyff al vestidor, però Alexanko pràcticament mai va ser titular indiscutible quan el Dream Team va començar els seus anys estel•lars, a partir de la temporada 1990/1991. El defensa va acceptar perfectament quina era la seva missió en aquell gran equip, preferentment la d’efectuar el paper de líder amb els seus companys, i sempre va complir quan Cruyff va necessitar els seus serveis sobre el terreny de joc, quan per exemple va haver de substituir Ronald Koeman, quan aquest es va lesionar de gravetat a finals de 1991, o quan va entrar en els últims minuts de la pròrroga, després del gol del mateix Koeman, en la històrica final de la Copa d’Europa de 1992. Després de retirar-se, concretament l’any 1993, Alexanko va passar a formar part de l’organigrama tècnic del club.
Penso que seria molt injust i fins i tot poc ètic donar la baixa a jugadors com Puyol o Xavi, per parlar dels dos capitans de la plantilla actual, com crec que no va ser positiu obrir-li les portes de sortida l’estiu passat a Eric Abidal, després que aquest, que va donar un rendiment exemplar al Camp Nou, superés dues vegades un càncer hepàtic. No obstant això, penso que els jugadors més veterans haurien d’acceptar passar a un segon pla quant al tema esportiu, sense que això fos cap impediment per seguir exercint de líders al vestidor.
No hay comentarios:
Publicar un comentario