El passar dimarts, Carles Puyol, el capità del millor Barça de la història, va anunciar la marxa del club blaugrana al final de la present temporada, en allò que molts entreveuen com la seva retirada definitiva del futbol, fet que el defensa de la Pobla de Segur encara no ha certificat.
Eren els inicis de la temporada 1999 / 2000 quan Puyol ja tenia les maletes preparades per marxar a Màlaga, per anar cedit a la Rosaleda, però llavors el defensa nigerià Samuel Okunowo es va lesionar de gravetat i Louis van Gaal, aleshores entrenador barcelonista, va frenar la cessió i el jugador del Pallars Jussà, que havia debutat al primer equip un any abans al Nuevo Zorrilla de Valladolid, va romandre al Camp Nou.
En aquest punt, es va iniciar una carrera extraordinària, fins el punt que avui es pot considerar Puyol un dels millors futbolistes tant de la història del FC Barcelona com de la selecció espanyola. No obstant, pel que fa al factor col•lectiu, els inicis de Carles no van ser gens fàcils, doncs va haver de viure l’horrorosa època marcada per la presidència de Joan Gaspart, període en què, sumant l’última campanya de Josep Lluís Núñez i la primera de Joan Laporta, el Barça va estar cinc anys sense assolir un títol oficial.
Tanmateix, i malgrat la pèssima etapa per la qual aleshores transitava la institució catalana, mentre que la situació a la selecció tampoc era massa positiva, Puyol ja s’havia guanyat la condició de ser un dels millors jugadors de l’estat espanyol, en un moment en què, per unanimitat de la plantilla del Camp Nou, havia estat designat capità barcelonista. El defensa havia estat capaç de compensar les seves mancances tècniques, encara que aquestes no han estat tan importants com es pot arribar a pensar, amb lluita, caràcter, lideratge i una capacitat de sacrifici extraordinària, fet aquest últim que estat la principal causa de les seves nombroses lesions, les quals han estat decisives per anunciar la seva marxa del club.
Les circumstàncies col•lectives van començar a canviar, pel que fa al Barça, la temporada 2004 / 2005 i, pel que respecta a Espanya, a partir de l’Eurocopa organitzada l’any 2008: des d’aleshores, quant al conjunt blaugrana i sempre com a capità, Puyol ha conquistat 6 Lligues (2005, 2006, 2009, 2010, 2011 i 2013), 2 Copes del Rei (2009 i 2012), 7 Supercopes d’Espanya (2005, 2006, 2007, 2009, 2010, 2011 i 2013), 3 Lligues de Campions (2006, 2009 i 2011), 2 Supercopes d’Europa (2009 i 2011) i 2 Mundials de Clubs (2009 i 2011). Pel que fa al combinat estatal, Carles ha guanyat 2 Eurocopes (2008 i 2012) i 1 Mundial (2010).
L’adéu de Puyol arriba mesos més tard de l’anunci de Victor Valdés d’abandonar la societat blaugrana igualment al final del present exercici. Malauradament, tenint en compte també les marxes anteriors de Pep Guardiola, Tito Vilanova o Éric Abidal, el millor Barça de la història es va trencant, encara que no deixa de ser llei de vida.
No hay comentarios:
Publicar un comentario