Esport: Ciclisme.
País: Espanya.
Dècada principal: 90. Principals triomfs: 5 títols del Tour de França, 2 del Giro d’Itàlia, 1 Mundial de Contrarellotge, 1 medalla d’or olímpica en contrarellotge, 1 Campionat d’Espanya en Línia, 3 títols de la Volta a Catalunya, 1 victòria a la Clàssica de Sant Sebastià, 2 triomfs a la París – Niça i 2 a la Dauphiné Libéré.
El millor: les 5 rondes franceses consecutives.
El pitjor: va arribar de cop a l’estrellat i també en va desaparèixer de seguida.
En un principi semblava que Miguel Induráin, llavors un gregari de luxe de Pedro Delgado a l’equip Reynolds, passaria únicament a la història com un gran contrarellotgista i com un especialista en proves d’una setmana, com la Volta a Catalunya o la París – Niça. No obstant, el ciclista va guanyar 5 vegades el Tour de França, entre 1991 i 1995, igualant les marques dels mítics Jacques Anquetil, Eddy Merckx i Bernard Hinault, en un període en què va vèncer en 2 ocasions el Giro d’Itàlia, ronda que anteriorment mai havia assolit cap corredor espanyol. Tanmateix, després del seu cinquè títol a París, Induráin va desaparèixer ràpidament del primer pla competitiu. La gran taca de la seva extraordinària carrera esportiva va ser no aconseguir mai la Vuelta a Espanya.
No hay comentarios:
Publicar un comentario