Són moltes les entitats futbolístiques que, després d’un període de glòria, s’han enfonsat de forma vertiginosa, sigui per problemes esportius, econòmics o de corrupció, de vegades per dues o totes aquestes causes al mateix temps.
Per posar tres exemples significatius, cal recordar que tres clubs que van disputar la final de la Copa d’Europa a la dècada dels 70, Leeds United (1975), Saint – Etienne (1976) i Borussia Mönchenglabdach (1977), posteriorment van entrar en una profunda crisi que els va portar a categories inferiors, en les quals es torna a trobar el conjunt anglès després d’una revifalla en els dos decennis anteriors, mentre francesos i alemanys transiten de nou per un moment positiu en les seves trajectòries, encara que molt allunyat de les èpoques daurades.
Podríem igualment citar altres institucions històriques que, en algun moment o altre, han descendit de divisió, en algun cas en els despatxos, com poden ser els casos d’Atlético Madrid, València, Sevilla, Manchester United, Chelsea, Juventus, Milan, Lazio, Nàpols, Sampdoria, Olympique Marsella o Girondins Bordeus.
Ara està d’actualitat el trist i penós afer del Parma. L’equip de la regió de l’Emilia Romagna va tenir uns extraordinaris anys 90, dècada en què va realitzar el seu debut a la Sèrie A italiana, de la mà del patrocini de l’empresari Calisto Tanzi, propietari de Parmalat, que va arribar a ser la principal factoria làctia del continent europeu. L’esquadra parmesana es va convertir en un dels clubs més grans d’Itàlia i Europa, conquistant 3 Copes d’Itàlia, 1 Supercopa d’Itàlia, 1 Recopa, 2 Copes de la UEFA i 1 Supercopa d’Europa, encara que és cert que sempre se li va resistir l’Scudetto.
La institució italiana, que ja va entrar en una important crisi que la va portar a la Sèrie B, arrel de l’escàndol de Parmalat, que va acabar amb Tanzi condemnat, va aconseguir posteriorment retornar a la principal categoria del futbol del país mediterrani, però actualment es troba enfonsat en una profunda ruïna, la qual li ha impedit disputar els dos últims partits de l’Scudetto: contra l’Udinese, per no disposar de diners per obrir l’estadi Ennio Tardini, i davant el Genoa, al no poder sufragar el viatge a la capital de la Ligúria.
Lluny, molt lluny, queden aquells temps en què per l’Ennio Tardini van passar entrenadors com Nevio Scala o Alberto Malesani i futbolistes com Gialuigi Buffon, Liliam Thuram, Fabio Cannavaro, Fernando Couto, Roberto Sensini, Juan Sebastián Verón, Dino Baggio (foto), Gianfranco Zola, Tomas Brölin, Faustino Asprilla, Enrico Chiesa o Hernán Crespo.
No hay comentarios:
Publicar un comentario