Malgrat que va començar l’any amb una dolorosa derrota a Anoeta, El FC Barcelona porta un 2015 espectacular, doncs el bloc de Luis Enrique Martínez és líder del campionat de Lliga, després d’haver sumat sis punts més que el Real Madrid (van arribar a ser vuit), a qui ara avantatja en dos punts (quatre fins el passat dissabte); està classificat per a la final de la Copa del Rei, la qual jugarà al Camp Nou contra l’Athletic Club de Bilbao, i disputarà els quarts de final de la Lliga de Campions davant el París Saint – Germain.
Tanmateix, el joc desplegat per l’equip blaugrana no convenç, sobretot als defensors més puristes de la filosofia de futbol que va instaurar Johan Cruyff al club ara fa més o menys un quart de segle, entre els quals m’incloc. En aquest bloc, escriuré en primer lloc un article a favor de les tesis del tècnic asturià i, seguidament, en segon lloc, un altre contrari a les variacions de Luis Enrique.
Ja des de la quarta i última temporada de Pep Guardiola com a entrenador del Barça, el conjunt català va tenir molts problemes per poder oferir el seu joc habitual i superar les fèrries i ordenades defenses adversàries, amb la sensació que els preparadors rivals s’havien après de memòria la tàctica de l’equip blaugrana. Aquest fet es va agreujar durant la campanya dirigida pel malaguanyat Tito Vilanova i Jordi Roura i sobretot en l’exercici del tècnic argentí Gerardo Tata Martino, que ja va intentar algunes modificacions, com la de practicar un futbol més directe i vertical.
Durant aquells tres anys, era freqüent observar com el Barça atacava d’una forma semblant a la d’un equip d’handbol, passant-se eternament els seus jugadors de forma horitzontal la pilota sense trobar un forat en la defensa contrària, que quan recuperava l’esfèric, iniciava un ràpid contracop que, en un munt d’ocasions, o bé acabava en gol o bé en una acció d’extrem perill.
Luis Enrique ha intentat canviar aquesta circumstància, i de fet ho ha aconseguit, amb un futbol més directe, ràpid i vertical, en ocasions a penes sense transició en el centre del camp; donant una gran importància a les jugades d’estratègia, tornant Leo Messi a la banda dreta, encara que l’argentí té total llibertat de moviments, i optant per situar de nou un davanter centre clàssic en la persona de Luis Suárez, si bé és veritat que l’uruguaià és un futbolista amb força mobilitat. Els resultats d’aquestes modificacions s’han traduït en una enorme seguretat defensiva, de manera especial en les accions a pilota aturada, i en una gran eficàcia anotadora al davant, amb força gols després de llançaments de faltes laterals o còrners.
A més, el Barça està demostrant aquesta temporada que, si és necessari, també pot actuar com ho feia habitualment, com per exemple es va demostrar, en una impressionant primera part de l’encontre d’anada dels vuitens de final de la Champions League, contra el Manchester City a l’estadi al – Etihad o dissabte passat, igualment durant el primer període, en matx de Lliga al Sánchez Pizjuán enfront el Sevilla.
No hay comentarios:
Publicar un comentario