És cert: malgrat oferir un futbol que no entusiasma tothom, el FC Barcelona està portant a terme un sensacional i extraordinari any 2015, en el qual pot acabar conquistant el seu segon triplet Lliga / Copa / Champions de la història, que de produir-se, seria el primer club al món en aconseguir aquesta fita.
No obstant, existeixen factors per sentir-se preocupats, sobretot arran d’observar les evolucions de l’equip de Luis Enrique Martínez en els partits disputats a los Nuevos Carmenes de Granada, a Balaídos de Vigo, davant l’Almeria al Camp Nou o de manera molt especial la darrera mitja hora de la primera part del darrer clàssic jugat contra el Real Madrid a l’estadi barcelonista.
El primer factor negatiu a tenir en compte és que al Camp Nou moltes vegades no s’ha acceptat guanyar a qualsevol preu, mitjançant un futbol poc atractiu i en ocasions avorrit, i d’això bé se'n van assabentar els entrenadors Bobby Robson i Louis van Gaal, que van ser força protestats per l’afecció barcelonista malgrat que tant el tècnic anglès com el preparador holandès van assolir força títols en les seves experiències a l’entitat catalana.
El segon factor significatiu, i potser el menys rellevant, bé donat perquè el Barça del darrer quart de segle, com al seu dia ho van ser diverses seleccions brasileres, l’Hongria dels 50 o l’Ajax i l’Holanda dels 70, ha estat un equip diferent i singular. Amb el joc actual, la sensació és que el conjunt blaugrana, encara que guanyi, s’ha convertit en un bloc normal i corrent.
Finalment, el tercer factor, i segurament el més important, té lloc perquè el Barça mai ha conquistat, durant la seva època moderna, un gran torneig (Lliga o Copa d’Europa) en una temporada caracteritzada per un joc poc convincent i irregular, potser amb l’única excepció del títol de Lliga que es va aconseguir l’any 1985 amb Terry Venables, quan l’entrenador anglès va utilitzar un sistema força tàctic i escassament vistós.
No hay comentarios:
Publicar un comentario