No sóc soci del FC Barcelona i, per tant, no podré dipositar el meu vot a les urnes en els pròxims comicis de la institució catalana, que tindran lloc el 18 de juliol. No obstant, si tingués dret a sufragi, li donaria aquest a Agustí Benedito, encara que no crec que tingui cap possibilitat davant els favorits Joan Laporta i Josep Maria Bartomeu.
Benedito va ser un estret col•laborador de Laporta, des dels temps de la plataforma L’Elefant Blau, i va ser de directiu de l’advocat durant part del període que aquest va exercir de president, fins que va decidir presentar la dimissió una vegada el llavors màxim dirigent del club va subscriure un acord amb l’estat asiàtic de l’Uzbekistan, gestionat per una dictadura.
Posteriorment, l’empresari català va ser segon a les eleccions presidencials de l’any 2010, encara que va quedar molt lluny del vencedor Sandro Rosell. Des de llavors, Benedito ha exercit una oposició, en primer lloc del mandat de Rosell i, en segon lloc, de la direcció de Bartomeu, força responsable, asserenada i equilibrada, mostrant el seu rebuig a fets com el de la publicitat de Qatar, un altre país asiàtic caracteritzat per un règim dictatorial.
Pel que fa als dos màxims aspirants a ocupar la direcció del Barça els pròxims sis anys, d’una banda, penso que Laporta ha estat el millor president de la història de l’entitat catalana, quan en 7 anys el club va conquistar 5 campionats de Lliga, 1 Copa del Rei, 4 Supercopes d’Espanya, 2 Lligues de Campions, 1 Supercopa d’Europa i 1 Mundial de Clubs, sense oblidar que va fer fora del Camp Nou els seguidors més radicals i violents. Tanmateix, va estar involucrat en diferents escàndols, com el de l’espionatge a vicepresidents de la institució, o en diverses adversitats, com la d’haver de superar una moció de censura o observar com, al llarg de la seva etapa de principal responsable de la societat, li dimitien un munt de directius, com Rosell, Bartomeu, Benedito, Ferran Soriano i Marc Ingla, entre d’altres.
D’altra banda, és cert que Bartomeu acaba d’assolir el segon triplet Lliga / Copa / Champions de la història de l’entitat (el primer es va aconseguir amb Laporta l’any 2009), i també que s’ha allunyat dels preceptes més polèmics i conflictius del seu antecessor i íntim amic Rosell. No obstant, el recentment dimitit president és un home que es troba imputat judicialment pel cas del contracte de Neymar, és un defensor de mantenir la publicitat de Qatar, no va poder evitar que la FIFA sancionés la institució sense poder realitzar cap fitxatge durant un any, deixant patent la seva escassa influència en organismes internacionals, i en ocasions ha fet gala d’un victimisme que semblava més propi d’altres èpoques del club, sense oblidar que ha estat incapaç de posar punt i final al convuls tema de l’acció de responsabilitat de Laporta i alguns dels seus directius.

No hay comentarios:
Publicar un comentario