ELS QUATRE CANDIDATS A PRESIDIR EL FC BARCELONA

Per ordre de signatures aconseguides, Josep Maria Bartomeu, Joan Laporta, Agustí Benedito i Toni Freixa són els candidats a presidir el FC Barcelona els pròxims sis anys, mentre Jordi Majó, tercer classificat en les eleccions del any 2003, i els grups Seguiment BCN i Som Gent Normal n’han quedat fora.

Bartomeu

Gran favorit per ser elegit president de la societat catalana després d’haver aconseguit doblar en signatures Laporta, el seu gran rival. La triple corona Lliga / Copa / Champions conquistada la passada temporada és el gran aval de Bartomeu, que hàbilment ha estat capaç de distanciar-se del seu antecessor Sandro Rosell. La publicitat de Quatar i la imputació pel cas Neymar són els seus principals obstacles.

Laporta

El que penso que ha estat el millor president de la història del club, amb un palmarès espectacular, en què hi destaquen 4 campionats de Lliga i 2 Lligues de Campions, té força difícil guanyar les pròximes eleccions del Barca. Fets com la poca simpatia que desperta en una bona part del soci veterà, el record d’alguns escàndols del seu mandat, com l’afer de l’espionatge, i el seu caràcter esbojarrat juguen en contra seu.

Benedito

Després de sorprendre amb el segon lloc en el comicis de l’any 2010, encara que va quedar molt lluny de Rosell, i de ser la cara més visible els darrers cinc anys de l’oposició, primer de Sandro i més tard de Bartomeu, Benedito podria ser el gran tapat de les eleccions del 18 de juliol. Aquells que no desitgen els triomfs dels dos grans favorits, podrien optar per votar la seva candidatura.

Freixa

Realment, el paper que ha d’exercir Freixa en aquesta campanya electoral és molt complicat perquè és difícil fer oposició a Bartomeu quan durant cinc anys ha format equip amb ell, encara que les relacions entre tos dos actualment no són les més idònies. Tampoc ajuda la seva candidatura haver estat portaveu de Rosell, període en què va fer algunes declaracions que van crear importants polèmiques.

A la foto, Laporta i Bartomeu, quan el segon era directiu del primer.