L’any
2003, Joan Laporta va vèncer en les eleccions del FC Barcelona, amb un equip en
què Sandro Rosell hi anava com a número dos i del qual també hi formava part
Josep Maria Bartomeu. Més o menys al cap d’un any, les diferències entre el
president i el vicepresident esportiu, que va tenir l’enorme encert de fitxar
Ronaldinho de Assis, l’home que va començar a canviar la recent història de
l’entitat catalana, es van deteriorar profundament, fins el punt que, al final
de la segona temporada junts, la de la primera Lliga guanyada amb Frank
Rijkaard, Rosell, Bartomeu i altres directius afins van presentar la seva
dimissió.
A
partir d’aquell moment, Sandro es va convertir en la principal oposició de Jan,
col·laborant de certa manera (va comentar públicament que hi votaria a favor) en
la moció de censura imposada a Laporta l’estiu de l’any 2008. Després de
salvar-la pels pèls, el president va fitxar Pep Guardiola d’entrenador i el
Barça va entrar en la millor època de la seva història, fet que no va impedir
una claríssima victòria de Rosell en les eleccions de l’any 2010, en les quals,
després de cumplir dos mandats, Laporta no va poder presentar-s’hi.
Quan
portava només uns mesos com a president, Sandro va presentar en una assemblea
de la institució una acció de responsabilitat contra Jan i molts dels seus
directius, per les presumptes grans pèrdues que va tenir el club durant el seu
mandat. Curiosament, i jo hi afegiria que esperpènticament, alguns companys de Laporta
que no van formar part de la junta durant aquell període va ser denunciats,
mentre Rosell i Bartomeu, que si la integraven, en van quedar al marge. Molta
gent coincideix a pensar que l’estratègia del nou màxim mandatari de l’entitat
no era una altra cosa que una venjança contra el seu predecessor.
L’assemblea,
com succeeix en el 99,99% dels casos, va aprovar la proposició de la nova
directiva, en una penosa cerimònia en què Rosell va votar en blanc (foto), en
una decisió que alguns van acusar de cinisme, i Bartomeu de manera afirmativa. A partir de llavors, a més
de començar a deteriorar-se les relacions entre Sandro i Guardiola, amic de
Laporta, es va iniciar el patiment d’algunes famílies que podien arruïnar-se amb
el trist afer. És curiós perquè, mentre aquells anteriors membres de la junta
barcelonista van aguantar estoicament la pressió, aquesta sembla que no la
poder superar Rosell, quan va decidir dimitir arran de ser involucrat en el cas
del fitxatge de Neymar da Silva, atorgant el testimoni al seu amic Bartomeu,
fins aleshores vicepresident esportiu.
Bartomeu
ha mostrat molt més tacte, empatia i conciliació que el seu predecessor, però
Josep Maria va cometre un nou error, quan, després que el primer veredicte judicial
donés la raó a Laporta i els seus, va presentar un recurs. Ara, en l’última
assemblea de la institució, s’ha arribat a un acord amb molts d’aquells
directius, entre ells l’històric Albert Perrín, però el mal ja estava fet,
sense oblidar que el mateix Jan i altres exmembres de la junta no han acceptat
el pacte i, per que fa a les seves persones, el litigi continua endavant.
No hay comentarios:
Publicar un comentario