Procedent de l’Atlético de Madrid, Eusebio Sacristán
va arribar com a futbolista al FC Barcelona l’estiu de 1988, el mateix en què
es va incorporar com a entrenador Johan Cruyff, que el va convertir en un dels
fixos del Dream Team, malgrat que sempre va ser un home discret, lluny dels
focus que van reflectir altres jugadors d’aquell inoblidable bloc, com Ronald
Koeman, Michael Laudrup o Hristo Stoitxkov.
Eusebio va guanyar amb el Barça quatre Lligues, una
Copa del Rei, tres Supercopes d’Espanya, una Copa d’Europa i una Supercopa
d’Europa. L’any 1994, després del desastre d’Atenes en la final de la Lliga de
Campions, va deixar el club blaugrana i va fitxar pel Celta.
Alguns anys més tard de la seva retirada, Eusebio va
tornar a l’entitat catalana per integrar-se com a tècnic, exercint, en primer
lloc, d’ajudant de Frank Rijkaard, i, en segon lloc, d’entrenador del filial a
segona divisió A, aconseguint igualar la millor posició mai assolida pel Barça
B, el tercer lloc, que abans havia també aconseguit Luis Enrique Martínez,
l’actual preparador del primer equip.
El val·lisoletà va substituir, mitjan la temporada
passada, el preparador escocès David Moyes a la Real Sociedad i va canviar
radicalment la dinàmica del conjunt basc, que va passar de realitzar un futbol
molt defensiu i gris amb l’exentrenador del Manchester United al joc atractiu i
sofisticat que exerceix actualment el bloc donostiarra.
Al seu dia, Eusebio es va queixar, crec recordar que després de l’any de
Gerardo Tata Martino, que no hagués entrat en cap quiniela per dirigir el
primer equip del Barça, en la qual estaven per exemple, a part de Luis Enrique,
homes com Ernesto Valverde, Òscar Garcia o Jürgen Klopp. Hauria estat un bon
entrenador al Camp Nou ? Sincerament, penso que si.
No hay comentarios:
Publicar un comentario