jueves, 7 de septiembre de 2017

L’ESTIU DEL BARÇA: EL JOC DELS DISBARATS











S’obre el mercat d’estiu amb Robert Fernández com a màxim responsable de la direcció tècnica i tres grans objectius: Hèctor Bellerín, Marco Verratti i Ousmane Dembelé.

Gerard Deulofeu torna a la institució blaugrana després de les cessions a Sevilla, Everton, dues vegades, i Milan.

El president Josep Maria Bartomeu, en plena obertura del mercat de fitxatges, situa Pep Segura com a principal executiu de la direcció tècnica, deixant Robert en un segon pla.

El Barça descarta la contractació de Bellerín, doncs no es vol pagar el que demana l’Arsenal per un jugador que va marxar de la Masia, i s’opta per Nelson Semedo, el pla B.

Malgrat els esforços de Verratti i el seu representant per fitxar pel club barcelonista, Nasser al Khelaifi, president del París Saint – Germain (PSG), no cedeix i el centrecampista italià canvia de mànager i roman a l’equip francès.   

Una vegada perduda la possibilitat de fitxar Verratti, un home de característiques molt semblants a les de l’enyorat Xavi Hernández, el Barça deixa de cercar un interior dret i posa el focus en Paulinho Bezerra, un migcampista físic, i Philippe Coutinho, un interior esquerre.

Apareixen els primers rumors sobre la marxa de Neymar da Silva al PSG.

El vicepresident esportiu Jordi Mestre assegura que l’atacant brasiler continuarà el Camp Nou en un 200%.

Gerard Piqué realitza un twit, en el qual adhereix una foto seva amb Neymar, amb un text en què diu: “Se queda !”.

Dies més tard, Piqué comenta que el twit era un desig i no una afirmació.

El PSG paga la clàusula de rescissió de Neymar.

Posteriorment, Piqué assegura que els futbolistes ja coneixien la decisió del davanter brasiler des de la boda de Leo Messi, que va tenir lloc a finals de juny.

Pel contrari, cap directiu en sabia res i la junta no s’assegura un recanvi abans que el conjunt francès pagui la clàusula.

Amb 222 milions d’euros a la caixa, els diferents clubs esperen el Barça amb un clara inflació pel que fa als futbolistes pretesos per la direcció tècnica blaugrana, en aquest cas el Borussia de Dortmund, pel que respecta a Dembelé, i el Liverpool, quant a Coutinho.

Paulinho és presentat com a nou integrant de la plantilla barcelonista després de pagar-se un alt preu, malgrat que el brasiler portava tres anys disputant la Lliga xinesa.

Bartomeu notifica la renovació de Messi.

Seguidament, es descobreix que l’astre argentí encara no ha signat cap contracte de continuïtat i que sembla que no vol atorgar-li la foto de l’acord al president.

Ernesto Valverde no compta amb Marlon Santos i demana la contractació d’un central, concretament la d’Íñigo Martínez, que compta amb una clàusula de rescissió relativament assequible.

El defensa basc continua a la Real Sociedad i es rumoreja que no arriba al Camp Nou per la disconformitat de Javier Mascherano, íntim amic de Messi.

La direcció tècnica, potser condicionada per Bartomeu, espantat després del parcial de 5 a 1 favorable al Real Madrid a la Supercopa d’Espanya, reactiva la recerca d’un interior dret i l’elegit és Jean – Michel Seri.

Barça, Niça i Seri arriben a un total acord, però, a última hora, els tècnics desestimen el fitxatge del centrecampista ivorià, segurament perquè Valverde no el volia.

Després de la contundent derrota a la Supercopa, Segura comenta que tant Coutinho com Dembelé estan molt a prop de fitxar.

Dembelé, expedientat pel Dortmund per indisciplina, es converteix en el fitxatge més car de la història del FC Barcelona i en el segon en línies generals, només per darrere del de Neymar pel PSG.

A una setmana de tancar-se el mercat estival, Robert assegura que arribarà un nou jugador (Coutinho) i probablement un altre (Ángel di María).

Finalment, el club no fa cap altra incorporació.

El club català és incapaç de trobar una sortida per als transferibles André Gomes i Arda Turan, malgrat que per al portuguès presumptament arriben a l’oficina bones ofertes,

Roda de premsa d’Albert Soler, director executiu, i Robert sense cap autocrítica i donant la culpa dels fracassos a la inflació.

Per difícil que sigui de creure, encara no ha dimitit ningú.

A la foto, Soler i Robert en roda de premsa.

No hay comentarios: