Si, és cert, el FC Barcelona ha perdut aquest any un
dels millors jugadors del món, Neymar, nomenat per molts com el relleu de Leo
Messi. Igualment, la direcció tècnica és un autèntic caos, tal com s’ha
demostrat aquest estiu en la gestió de les altes i les baixes, i la directiva
liderada per Josep Maria Bartomeu ha donat mostres evidents de voler acabar amb
un model que ha marcat, sens dubte, algunes de la millors èpoques de l’entitat
catalana.
Tanmateix, observo una certa esperança en el futur
immediat del club blaugrana, sobretot si penso concretament en dos precedents: les
temporades 1984 / 1985 i 2008 / 2009.
Temporada 1984 / 1985. Després de la vergonyant final
de la Copa del Rei disputada entre Athletic Club i Barça al Santiago Bernabéu
de Madrid, que va guanyar l’equip basc i en la qual diferents futbolistes es
van involucrar en una batalla campal arran de la finalització del matx, un dels
grans protagonistes de la baralla, Diego Armando Maradona, aleshores millor
jugador del món, va abandonar el Camp nou per fitxar pel Nàpols. Malgrat que el
conjunt blaugrana va fitxar un entrenador desconegut, Terry Venables, que va
substituir César Luis Menotti, i que el tècnic anglès va rebutjar la
contractació d’Hugo Sánchez, doncs va preferir el discret davanter escocès
Steve Archibald, el Barça va conquistar, amb una gran autoritat, la seva
primera Lliga en 11 anys, també la primera amb Josep Lluís Núñez com a president.
Temporada 2008 / 2009. El Barça acabava de finalitzar
la segona de les temporades nefastes amb Frank Rijkaard d’entrenador, tècnic
que prèviament, per exemple, havia aconseguit dues Lligues i una Lliga de
Campions. El soci Oriol Giralt, probablement dirigit des de l’ombra per Sandro
Rosell, va presentar una moció de censura contra el president Joan Laporta, que
aquest va superar pels pèls, fet que no va evitar que dimitissin vicepresidents
tan emblemàtics com Ferran Soriano o Marc Ingla. Posteriorment, Laporta va
nomenar, amb el director tècnic Txiki Begiristáin, l’inexpert Pep Guardiola
(foto) com a nou preparador, malgrat que molts directius apostaven per José
Mourinho, i el tècnic de Santpedor va decidir la marxa de tres grans
futbolistes: un decadent Ronaldinho, la gran estrella de l’equip; Deco i Samuel
Eto’o, encara que aquest va romandre al club un any més. El conjunt català va
assolir el triplet Lliga / Copa del Rei / Champions League d’aquella campanya,
abans d’acabar l’any 2009 va afegir els títols de la Supercopa d’Espanya, la
Supercopa d’Europa i el Mundial de Clubs i es va iniciar l’era del millor Barça
de la història.
No hay comentarios:
Publicar un comentario