La setmana passada es van complir 20 anys de la mort
del tècnic argentí Helenio Herrera, un dels entrenadors més influents de la
història del futbol. Autèntic rodamón, malgrat la seva nacionalitat argentina,
sembla que va néixer a la localitat marroquina de Casablanca, va jugar a França
i va entrenar a Espanya i Itàlia.
Després de dirigir l’Atlético de Madrid, a qui va
donar una Lliga, i el Sevilla, Herrera, conegut com el Mag i HH, va fitxar pel
FC Barcelona. Al Camp Nou va protagonitzar una de les millors etapes del club
català, amb qui va conquistar dos campionats de Lliga i una Copa, obtenint el
doblet de la temporada 1958 / 1959 (el Barça assoliria el següent amb Louis van
Gaal l’any 1998), però els seus peculiars mètodes, les polèmiques en les quals
tant li agradava entrar, molt semblants a les actuals de José Mourinho, o el
fet de no tenir una relació massa cordial amb el mite Laszlo Kubala, aleshores
en el seu declivi, van propiciar la seva marxa a l’Inter de Milà.
A San Siro, on va aconseguir el fitxatge del gallec
Luís Suárez, a qui ja havia tingut a les seves ordres al Barça, Herrera va
passar per la seva millor època, aconseguint amb l’entitat neroazzurra, per
exemple, dues Copes d’Europa i dues Copes Intercontinentals, amb un bloc en què
hi destacaven, a més del jugador espanyol, llegendes del futbol italià com
Giancinto Facchetti o Sandro Mazzola.
Després de la seva excel·lent experiència amb el
conjunt llombard, l’entrenador argentí es va prendre un llarg parèntesi, amb un
daurat retir a la bella Venècia, fins que va tenir dues experiències més al
Camp Nou. Josep Lluís Núñez, llavors durant els seus inicis com a president
barcelonista, el va intentar fitxar sense èxit, fins que el va poder convèncer
per substituir Joaquim Rifé durant la campanya 1979 / 1980, en què va
aconseguir portar el grup blaugrana a la Copa de la UEFA, objectiu que no era
gens fàcil, doncs l’equip català es trobava en la part mitjana de la
classificació quan el va agafar.
No obstant, Helenio li va demanar a Núñez no continuar
i el president va fitxar, curiosament, Kubala com a entrenador. Tanmateix,
després d’un començament de temporada força decebedor, el constructor va tornar
a demanar l’ajut del Mag, que va acceptar posar-se de nou el xandall. Quan
l’equip va realitzar una important remuntada i semblava anar llançat cap el
títol de Lliga, va succeir allò més imprevist: el segrest del golejador Enrique
Castro Quini, que va desestabilitzar totalment el bloc, que no obstant,
precisament amb el davanter asturià com a protagonista, va assolir més tard la
Copa del Rei, després de la qual, Herrera va posar definitivament punt i final
a la seva carrera.
No hay comentarios:
Publicar un comentario