L’ATRACTIU NÀPOLS DE MAURIZIO SARRI

Itàlia es troba trista i decebuda pel gran impacte que ha suposat l’eliminació de la seva selecció en la fase prèvia del Mundial de Rússia, però, a nivell de clubs, s’està vivint, d’una banda, el ressorgiment de l’Inter de Milà, i per l’altra banda, el gran moment del Nàpols, sense oblidar la gran campanya que estan realitzant el dos equips romans, mentre el Juventus, campió dels sis últims Scudetti, està portant a terme un inici d’exercici molt irregular i el Milan, malgrat els diners xinesos, no surt de la seva profunda crisi.

En aquest article em limitaré al Nàpols de Maurizio Sarri, actual líder de la classificació de la sèrie A i es comenta que un dels conjunts europeus, potser en aquests  moments només igualat pel Manchester City i el París Saint – Germain, que ofereix un futbol més vistós i atractiu. 

Fins al segon lustre de la dècada dels 80 del segle passat, el Nàpols havia estat una esquadra de segona fila, d’aquelles que lluitaven, com a objectiu màxim, per classificar-se per a la Copa de la UEFA o, de tant en tant, guanyar la Coppa. No obstant, tot va canviar quan l’any 1984 l’entitat de la Campània va fitxar el millor jugador de l’època, l’argentí Diego Armando Maradona, que havia passat dos anys força delicats al FC Barcelona.

Amb l’estrella argentina, ben acompanyada per homes com Ciro Ferrara, Roberto de Napoli, Roberto Alemao, Antonio Careca o Andrea Carnevale, i sota les odres del tècnic Ottavio Bianchi, el Nàpols va conquistar dos campionats de la Sèrie A (1987 i 1990), un de la Coppa (1987), amb el consegüent doblet la temporada 1986 / 1987, i una Copa de la UEFA (1989).

Tanmateix, quan Maradona, que l’any 1986 havia assolit amb Argentina el Mundial de Mèxic mitjançant unes actuacions superbes, va abandonar l’estadi de San Paolo, en una època en que va començar a ser més notícia per les seves addiccions que no pas per les gestes futbolístiques, el Nàpols es van enfonsar, va baixar de categoria i va passar per una llarga travessia pel desert.

Però el conjunt italià va sortit del pou fa alguns anys i ha aconseguit situar-se una altra vegada entre els millors clubs del país, per davant d’històrics com Inter i Milan, aconseguint vàries classificacions per a la Lliga de Campions i guanyant dos títols de la Coppa, els anys 2012 i 2014, amb Marek Hamsik i l’avui davanter del parís Saint – Germain Edinson Cavani com a principals figures.

En l’actual Nàpols destaquen homes com el veterà porter Pepe Reina, Raúl Albiol,  el ja citat Hamsik, capità i tota una institució al club; Piotr Zielinski, José Callejón, Lorenzo Insigne o Dries Mertens, encara que crec que el principal artífex del moment que viu l’esquadra napolitana és el seu entrenador Maurizio Sarri (foto), que ha instaurat al San Paolo una filosofia molt allunyada d’aquella més tradicional en el futbol italià.

El Nàpols lidera la Sèrie A per davant d’Inter, Juventus i Roma i sembla en camí de conquistar el seu tercer Scudetto, encara que, pel contrari, no marxa bé en el seu grup de la Champions League, doncs podria quedar perfectament eliminat en la primera fase de la competició.