Abans de l’Eurocopa de l’any 2008, organitzada per
Àustria i Suïssa i en què Espanya va conquistar un inesperat títol a Viena, es
comentava que Andrés Iniesta i el seu company al Barça Xavi Hernández, les dues
estrelles d’aquell equip juntament amb el llavors porter del Real Madrid Iker
Casillas, eren futbolistes extraordinaris, amb una depurada tècnica, però que
no comptaven ni amb una mentalitat guanyadora ni tampoc amb capacitat de lideratge.
Tot va canviar radicalment, però, en aquell Europeu,
en què el veterà tècnic Luís Aragonés va decidir realitzar una profunda
transformació de la selecció estatal, passar de la tradicional fúria a un joc
de toc i combinació, molt semblant al que Johan Cruyff havia instaurat al Camp
Nou; prescindir de futbolistes històrics com Raúl González, malgrat la pressió
que la premsa madrilenya va efectuar enfront l’entrenador d’Hortaleza, i
lliurar el comandament a jugadors fins llavors secundaris com Casillas, Sergio
Ramos, Carles Puyol, Xavi, Iniesta, David Silva, Fernando Torres o David
Villa.
Espanya, amb un futbol ofensiu, vistós i atractiu, va
donar la gran sorpresa i es va endur la seva segona Eurocopa de la història,
després que el conjunt d’Aragonés superés Alemanya en la final, disputada a
l’estadi Ernest Happel de Viena, l’antic Prater, gràcies a un gol de Torres.
Iniesta va ser una de les estrelles del campionat, en el qual Xavi va ser-ne
elegit el millor futbolista.
No hay comentarios:
Publicar un comentario