No he estat les últimes dècades partidari de jugar amb
un davanter centre clàssic i pur pel que fa al FC Barcelona, doncs crec que es
tracta d’una figura que manté i fixa en el seu lloc els dos o tres centrals de
l’esquadra contrària, sense obligar-los a sortir de la seva posició natural, on
evidentment es troben més còmodes per evitar l’entrada pel mig d’altres
davanters o dels centrecampistes.
Johan Cruyff, durant l’època del Dream Team, va
utilitzar un fals nou, que normalment va ser Michael Laudrup, tot i que el mite
holandès va usar també per a aquesta demarcació Guillermo Amor, José Mari
Bakero i Txiki Begiristáin. Anys més tard, Frank Rijkaard va aprofitar
l’arribada i la capacitat golejadora de Ronaldinho de Assis, mentre que
posteriorment Pep Guardiola, amb un èxit espectacular, va situar Leo Messi en
aquesta posició. Mentrestant, homes que sempre havien actuat de davanter
centre, com Gary Lineker, Julio Salinas, Samuel Eto’o o David Villa, va ser
escorats a la banda.
No obstant, Luis Enrique Martínez, com va fer en tantes
altres coses, va canviar d’estratègia i va optar per un davanter centre típic i
tradicional arran del fitxatge de l’atacant uruguaià Luis Suárez, tot i que el
jugador sud-americà, almenys quan es troba en plenitud de forma, no és un home
estàtic i pot obrir-se cap a altres posicions del camp.
Fins el moment, aquesta és la seva cinquena temporada
al Camp Nou, el davanter uruguaià ha donat un extraordinari rendiment al Barça,
sobretot durant la seva campanya inicial, la del segon triplet, malgrat que va
haver d’esperar vàries setmanes per debutar a causa d’una dura sanció que va
rebre per mossegar el defensa italià Giorgio Chiellini al Mundial de 2014,
disputat al Brasil.
Tanmateix, l’exatacant del Liverpool és un futbolista
a qui li costa moltes vegades assolir el nivell físic adient i, personalment, i
crec que no soc l’únic que ho pensa, sembla un jugador propens al sobrepès.
Quan Suárez no està en forma, tal com succeeix actualment, l’equip se’n ressent
força.
Però, el pitjor de tot és que, tal com passa amb
altres futbolistes de la plantilla blaugrana, sembla que Suárez, estigui com
estigui, ho ha de jugar pràcticament tot, quan el que més li convindria a
l’uruguaià, tenint en compte també que es tracta d’un jugador ja veterà, seria
reposar amb més assiduïtat.
Sincerament, en aquests moments jo tornaria a apostar
un altre cop per un fals davanter centre, de nou en la persona de Messi,
situant a les bandes Ousmane Dembélé i Philippe Coutinho, encara que el
brasiler es troba igualment en un estat de forma preocupant, per la qual cosa
tampoc seria mala idea situar-hi Malcom Silva, Carles Aleñà o fins i tot Sergi Roberto.
No hay comentarios:
Publicar un comentario