Tinc els meus equips preferits dels principals països
europeus, la majoria per l’experiència de la meva adolescència, i, per exemple,
simpatitzo pel Borussia Mönchenglabdach a Alemanya, l’AC Torino a Itàlia, l’AS
Saint – Etienne a França, l’AFC Ajax a Holanda o el Leeds United a Anglaterra.
La meva admiració pel club anglès va sorgir,
paradoxalment, arran de què el Leeds eliminés el meu club favorit, el FC
Barcelona, a les semifinals de la Copa d’Europa 1974 / 1975. En una
eliminatòria molt igualada, els britànics van vèncer 2 a 1 a Ellan Park i van
aconseguir empatar a un gol al Camp Nou.
Aquell Leeds, que comptava amb Jimmy Armfield d’entrenador,
substitut del fugaç, polèmic i llegendari Brian Clough, que havia entrat per
Don Revie, nomenat seleccionador anglès, tenia jugadors emblemàtics com el
capità Billy Bremner, Allan Clarke, Peter Lorimer o Joe Jordan, però va perdre
la final de la Copa d’Europa, disputada al Parc dels Prínceps de París, contra
el Bayern de Munic de Sepp Maier, Franz Beckenbauer, Uli Höness i Gerd Müller.
Seguidament, el conjunt de Yorkshire va caure en una
profunda crisi, que fins i tot el va fer descendir de categoria, i,
posteriorment, va tenir dues revifalles, el títol de la Lliga anglesa
conquistat l’any 1992, en una dura lluita amb el Manchester United, i la
classificació per a les semifinals de la Lliga de Campions de la campanya 2000
/ 2001, en què va tornar a eliminar el Barça i va ser superat pel València CF
en la penúltima ronda.
Tanmateix, a continuació el Leeds es va tornar a enfonsar
i va arribar a caure fins a la tercera categoria del futbol anglès. No obstant,
de la mà del veterà entrenador argentí Marcelo Bielsa, l’entitat de Yorkshire,
que compta amb els espanyols Kiko Casilla, Pablo Hernández i Hugo Díaz,
sembla ara camí d’ascendir a la Premier League.
A la foto, Bremner i Beckenbauer es saluden abans de
la final de la Copa d’Europa de 1975.
No hay comentarios:
Publicar un comentario