Molts analistes futbolístics, tal com va fer el
migcampista xilè Arturo Vidal poc abans de marxar del Camp Nou i fitxar per
l’Inter de Milà, asseguren que el futbol ha evolucionat i que el sistema característic
del FC Barcelona les últimes tres dècades, el qual Johan Cruyff va importar des
d’Holanda i que va perfeccionar el seu deixeble Pep Guardiola, ja no serveix,
entre altres raons, perquè els contraris se’l coneixen de memòria.
Jo sempre he defensat que l’anomenat ADN Barça és imparable sempre i quan es reuneixin alguns requisits, com per exemple que es tinguin els futbolistes adequats, entre els quals no es trobaria precisament Vidal; que els jugadors estiguin disposats a posar-lo en pràctica, cosa que no va succeir durant el curt i trist període d’entrenador de Quique Setién, i, un punt bàsic i primordial, comptar amb una bona i òptima condició física.
Ronald Koeman (foto), de qui es diu que s’ha distanciat molt de les idees de Cruyff, ha aconseguit un important nivell físic de la plantilla del Barça, circumstància que fa cinc anys va ser bàsica per conquistar amb Luis Enrique Martínez el triplet i que tan es va trobar a faltar durant els períodes d’Ernesto Valverde o sobretot el mateix Setién.
Gràcies al bon estat de forma actual dels jugadors barcelonistes, aquests són capaços, per exemple, de pressionar intensament els rivals després de perdre la pilota o de moure aquesta amb velocitat. Això si, crec que seria bo, a diferència del que ha fet en les tres primeres jornades de Lliga, que Koeman rotés una mica la plantilla.
No hay comentarios:
Publicar un comentario