El passat dissabte, el Barça de Ronald Koeman va
perdre la seva imbatibilitat al Coliseum Alfonso Pérez de Getafe, en un
encontre en què el conjunt català va donar una imatge força pobra.
Tanmateix, i és un fet ja històric en alguns sectors
de l’entorn barcelonista, alguns analistes van criticar amb força el joc del
Getafe de Pepe Bordalás (foto), per la seva duresa, les contínues interrupcions
del joc i un futbol escassament atractiu.
Personalment, a mi no m’agradaria en absolut que el
meu equip realitzés un futbol com el de l’actual Getafe, però el grup de
Bordalás actua dins del reglament, tot i que estaria bé que alguns àrbitres no
fossin tan permissius amb algunes de les seves accions, i fins ara li ha anat
molt bé al club madrileny, que, no ho oblidem, la temporada passada, en el seu
debut internacional, va arribar als vuitens de final de l’Europa League.
La història és plena de blocs que han actuat al límit
del reglament i ara podria recordar l’Atlético de Madrid de la primera meitat dels anys 70 del segle XX, amb jugadors duríssims com Ovejero o Panadero Díaz,
però el qual va guanyar una campionat de Lliga i va disputar una final de la
Copa d’Europa, sense oblidar el Wimbledon FC de la dècada dels 80, que va
assolir una Cup, o, canviant d’esport, els Detroit Pistons de l'NBA, que van conquistar l’anell en dues ocasions sota l’apel·latiu de Bad Boys.
No hay comentarios:
Publicar un comentario