En el discurs de comiat arran de la seva dimissió com
a president del FC Barcelona, Josep Maria Bartomeu va insinuar, o va dir
obertament, que la Generalitat de Catalunya no li havia donat suport en el tema
d’un possible ajornament de la celebració de la moció de censura.
Durant els mandats de Jordi Pujol i Josep Lluís Núñez (tots
dos a la foto amb el segon a l’esquerra), respectivament a la Generalitat i a
la institució barcelonista, gairebé paral·lels, a ningú se li escapa que a
l’expresident català li va interessar sempre tenir algú de confiança a la
llotja del Camp Nou, tot i que al final, potser perquè Pujol va acabar
desistint, Núñez va situar a la seva junta homes propers a Convergència
Democràtica de Catalunya com Josep Lluís Vilaseca, Sixte Cambra o l’ara tristament cèlebre Fèlix
Millet.
Bartomeu, a diferència per exemple de Joan Laporta,
mai s’ha distingit per exterioritzar les seves idees polítiques ni sembla trobar-se
molt proper a l’independentisme i en ocasions ha estat molt criticat per ser
massa tou quan han tingut lloc afers relacionats al procés sobiranista i,
sobretot, quan va permetre que es disputés, a porta tancada, l’encontre entre
el Barça i Las Palmas al Camp Nou l’u d’octubre de 2017 (sincerament penso que
va ser el millor que podia fer), el mateix dia del referèndum, en què els
cossos policials de l’estat espanyol van utilitzar indiscriminadament la
violència contra els votants.
Les últimes setmanes hem pogut llegir, sentir i
escoltar declaracions penso que molt poc encertades de la presidenta de
l’Assemblea Nacional Catalana, Elisenda Paluzie, i del màxim mandatari de la
patronal barcelonina, Joan Canadell, reclamant per al Barça una directiva
independentista, cosa que podria fer pensar que l’actual govern de la
Generalitat, de caràcter sobiranista, podria veure bé la marxa de Bartomeu,
doncs no s’acaba d’entendre que donés el vistiplau a la celebració de la moció
el mateix cap de setmana que va tancar perimetralment per municipis el país.
Personalment crec, i em considero independentista per
raons sentimentals i emocionals (no tinc absolutament res contra Espanya i la
seva cultura), independentista crític perquè hi ha moltes coses del moviment
que no m’agraden (per exemple algunes accions dels ja significats Paluzie i
Canadell), que el Barça no ha d’entrar en temes polítics perquè els seus
associats i seguidors són diversos i transversals, tot i que em semblen bé
comunicats davant el que jo considero injustícies, com per exemple la duríssima
sentència del Tribunal Suprem contra els polítics i activistes del procés.
No hay comentarios:
Publicar un comentario