Era l’any 1992 i la situació als Balcans era un autèntic
polvorí, doncs ja hi havien tingut lloc els conflictes a Eslovènia i Croàcia, països
que havien aconseguit la independència, i començava l’enfrontament més cruent
de la regió, el de Bòsnia i Hercegovina, república que igualment havia declarat
la seva sobirania.
La selecció de Iugoslàvia, llavors limitada només a futbolistes
serbis i montenegrins, i que comptava amb jugadors extraordinaris com
Stojkovic, Mihajlovic, Jugovic o Savicevic, va ser expulsada per la UEFA per
disputar l’Eurocopa de Suècia, a causa dels crims de guerra que l’exèrcit de la
Iugoslàvia d’Slobodan Milosevic havia perpetrat contra la població musulmana de
Bòsnia i Hercegovina. Per substituir el combinat balcànic, es va elegir
Dinamarca, que havia estat segona en el grup encapçalat per l’equip
penalitzat.
Els futbolistes seleccionats pel preparador danès Richard Moller
es trobaven de vacances, que van haver de deixar sobtadament, excepte la seva
gran estrella, el llavors blaugrana Michael Laudrup, enemistat amb
l’entrenador. Aquella esquadra, però, comptava amb altres fantàstics jugadors
com Schmeichel, Povlsen i Brian Laudrup, germà petit de Michael.
El conjunt nòrdic, al que segurament el va beneficiar l’absoluta
manca de pressió, es va classificar a la fase de grups, juntament amb
l’amfitriona Suècia, deixant eliminades les favorites França i Anglaterra; va
superar Holanda en semifinals a la tanda de penals i va vèncer en la final,
disputada a l’estadi Ullevi de Göteborg, la potent Alemanya (2 – 0), amb gols
dels centrecampistes Jensen i Vilfort.
A la foto, els jugadors danesos s’abracen després d’un gol.
No hay comentarios:
Publicar un comentario