La setmana passada, el defensa andalús Sergio Ramos va anunciar,
després de 16 temporades al Real Madrid, club al qual va arribar amb només 19
anys, el seu comiat de la societat espanyola.
Hi ha coses de Ramos que no m’han agradat, doncs algunes vegades
he considerat que es tracta d’un futbolista brut, poc esportiu i fins i tot
trampós, característiques que van quedar ben paleses en la final de la Lliga de
Campions de l’any 2018, disputada a l’estadi Millenium de Cardiff contra el
Liverpool, quan dues accions del central espanyol davant el porter alemany
Loris Karyus i el davanter egipci Mohamed Salah, la figura de l’equip anglès,
van marcar clarament el matx, doncs l’arquer germànic, que va quedar
estabornit, va realitzar un encontre força deficient i l’atacant nord-africà es
va haver de retirar del terreny de joc.
Tanmateix, penso que Ramos ha estat el millor defensa central
del món en aquest segle XXI, juntament amb el jugador del FC Barcelona i molts
anys company seu a la selecció espanyola Gerard Piqué. A més, el sevillà
compta amb un palmarès espectacular, format per cinc Lligues, dues Copes del
Rei, quatre Supercopes d’Espanya, quatre Champions League, tres Supercopes
d’Europa, quatre Mundials de Clubs, dues Eurocopes i una Copa del Món, i és el
futbolista espanyol i europeu que més cops ha estat internacional, en 180
ocasions concretament.
Finalment, destacar l’actitud del president madridista
Florentino Pérez, que en cap moment s’ha vist pressionat per les exigències
econòmiques d’un mite de la institució blanca. Segurament aquesta és la decisió
que hauria d’haver pres al seu dia l’exmàxim mandatari del FC Barcelona, Josep
Maria Bartomeu, davant les demandes d’algunes vaques sagrades del club i
segurament ara no hauríem d’estar lamentant la nefasta conjuntura financera de
l’entitat catalana.
No hay comentarios:
Publicar un comentario