El passat divendres
vaig escriure un article en aquest bloc en què parlava del 30è aniversari de la
primera Copa d’Europa del FC Barcelona masculí. Llavors comentava que l’equip
de Johan Cruyff va arribar a Londres amb certa preocupació pel que havia
succeït a Sevilla només sis anys abans i el bloc català, molt concentrat i
allunyat de qualsevol tipus d’eufòria, va aconseguir a l’antic estadi de
Wembley l’anhelat trofeu.
Tanmateix, dos anys més
tard, el Dream Team va afrontar amb desmesurada eufòria i suficiència, a
l’estadi Olímpic d’Atenes, la final de la ja anomenada Lliga de Campions contra
el Milan. És cert que el conjunt de Cruyff acabava de guanyar la seva quarta
Lliga espanyola consecutiva, que l’equip blaugrana es trobava en un gran estat
de forma i que els llombards tenien les sensibles baixes dels seus dos centrals
titulars, Costacurta i el mític Baresi, però l’esquadra italiana havia disputat
tres de les cinc finals anteriors, de les quals havia vençut en dues, i es
tractava d’un conjunt amb un enorme ofici.
En una horrible nit
grega, considerada com la del final del Dream Team, malgrat que Cruyff
continuaria dos anys més a la banqueta del Camp Nou, el Milan va golejar,
humiliar i destrossar el Barça (4 – 0) i Fabio Capello, el defensiu i
especulador entrenador italià, li va donar en aquella jornada una lliçó tàctica
a un tècnic visionari i tan brillant com Johan.
Ara fa més o menys un
any, el Barça femení, llavors dirigit per Lluís Cortés, va viatjar a Göteborg
de manera molt discreta i sense fer massa soroll, fet en què va ajudar que el
matx es disputés a porta tancada pel covid. Feia dos anys, el grup del tècnic
de Balaguer havia caigut clarament a Budapest en la final de la Champions
League contra l’Olympique de Lió (OL). A la ciutat sueca, el conjunt català va
conquistar la seva primera Lliga de Campions, superant amb rotunditat el
Chelsea.
Aquesta any, després
d’omplir el femení el Camp Nou davant Real Madrid i Wolfsburg, en quarts de
final i semifinals respectivament, batent rècords mundials, i de conquistar una
Lliga amb tots els punts possibles, una multitud d’afeccionats barcelonistes es
van traslladar a Torí per presenciar una final en la qual esperava de nou l’OL.
Semblava per l’actitud de tots plegats que el triomf estava assegurat i les
jugadores blaugranes saludaven els seguidors i seguidores des del balcó de
l’hotel on estaven concentrades.
Al Juventus Stadium, el
bloc francès va ser molt superior al català, a la mitja hora de joc ja dominava
per 3 a 0 i va obtenir de manera bastant plàcida la seva vuitena Copa d’Europa.
A la foto, les
futbolistes de l’OL amb el trofeu de campiones.
No hay comentarios:
Publicar un comentario