Per
posar l’exemple d’Espanya, antigament un club que disputava tots els partits
possibles d’una temporada en jugava 34 al campionat de Lliga, nou a la Copa del
Rei, dos a la Supercopa d’Espanya, dos més a la Supercopa d’Europa i nou si
actuava a la Copa d’Europa o Recopa o 12 si ho feia a la Copa de la UEFA. És a
dir, com a màxim un total de 50 o 53 encontres, sense comptabilitzar els de
seleccions, quan hi tenien lloc menys xocs i no existia encara la Lliga de les
Nacions.
Aquesta
campanya, en cas que una entitat sumi tots els enfrontaments possibles, portarà
a terme 38 de Lliga, set de la Copa del Rei, dos de la Supercopa d’Espanya, un
de la Supercopa d’Europa i, en el cas de la Lliga de Campions, 17. Per tant, un
total de 67, sense comptabilitzar els del pròxim Mundial de Clubs de la FIFA i
els duels de seleccions, una vegada s’ha establert la Lliga de les Nacions, a
més de les fases prèvies i fases finals d’Eurocopes i Mundials.
La
pregunta que molts ens fem és la següent: rebentaran els futbolistes ?
La
solució per evitar-ho no és senzilla, doncs la majoria dels futbolistes
desitgen anar amb les seves seleccions i tant els clubs com els diferents
organismes, les Lligues, les Federacions, la UEFA i la FIFA, hi guanyen molts
diners, tot i que es podrien replantejar si l’excés de partits fos contraproduent per als espectadors i fer un calendari més curt a partir de
l’any 2030.
Mentre
hi hagi, però, la quantitat d’encontres actuals, potser les diferents entitats
haurien de plantejar-se comptar amb un equip A, que per exemple disputaria les
competicions locals, i un B, que aleshores jugaria les internacionals.
A
la foto, el president de la FIFA Gianni Infantino.
No hay comentarios:
Publicar un comentario