No
m’agrada l’ortodòxia en cap matèria, sigui la religió, la política, l’educació,
la cultura o l’esport i, per tant, aquells que pensen que la filosofia que
Johan Cruyff va importar al FC Barcelona a finals de la dècada dels 80 del
passat segle XX ha de ser aplicada al 100% crec que van errats, entre d’altres
coses perquè el futbol evoluciona i, per exemple, el principal deixeble del
geni neerlandès, Pep Guardiola, ha anat afegint modificacions.
Després
del fenomenal, i per molts inesperat, inici de temporada del grup de
Hansi Flick (foto), que té l’equip líder en solitari de la Lliga amb la
totalitat d’encontres guanyats, alguns analistes consideren que l’entrenador
alemany ha estat fidel a l’estil i que fins i tot l’ha recuperat, mentre altres
experts pensen que se n’ha allunyat.
Pel
que respecta a la meva opinió, en el joc de Flick hem pogut apreciar força
semblances amb el futbol que tants èxits i títols ha donat al Barça, com el joc
de posició, la possessió de l‘esfèric, la ferotge pressió post-pèrdua, la
velocitat al moure la pilota, la presència de defenses que estan dotats per
pujar la bimba controlada, com són els casos de Jules Koundé, el jove Pau
Cubarsí i Íñigo Martínez, i el protagonisme de centrecampistes que despleguen
un extraordinari joc interior, amb la presència de Pedri González o el recent
fitxatge Dani Olmo.
Pel
contrari, el joc més vertical i l’alineació d’un davanter centre estàtic, amb
la figura del veterà atacant polonès Robert Lewandowski, poden ser els punts
més de discòrdia, però sembla evident que era necessari acabar amb un futbol
exageradament horitzontal, intranscendent i lent i no hem d’oblidar que al seu
dia el mateix Cruyff va confiar en Romário da Souza o que actualment Guardiola
fa actuar al Manchester City Erling Haaland.
Per
cert, un dels encerts més visibles del grup de Flick està sent una excel·lent
preparació física, una requisit fonamental en el futbol modern i el qual va ser
un dels punts més desastrosos del Barça de Xavi Hernández.
Per
finalitzar aquest article vull constatar que, sens dubte, Flick està sent més
fidel a l’ADN que no pas Ernesto Valverde o el mateix Xavi, un home que, com a
futbolista, va ser dels que millor va interpretar-lo.
No hay comentarios:
Publicar un comentario