Ara fa un any, el FC Barcelona, aleshores entrenat per Xavi Hernández, tenia ja la Lliga perduda matemàticament, classificat molt lluny del campió Real Madrid; havia estat eliminat als quarts de final de la Copa del Rei per l’Athletic Club de Bilbao, havia caigut en idèntica eliminatòria a la Lliga de Campions davant el París Saint – Germain, havia estat golejat a la final de la Supercopa d’Espanya pel Real Madrid, havia perdut els altres dos clàssics contra el conjunt blanc al campionat de Lliga, futbolistes com Jules Koundé, Raphinha Dias, Ferran Torres o Robert Lewandowski semblaven perduts i altres com Frenkie de Jong o Pedri González sumaven lesió rere lesió.
Un any més tard, el Barça ha conquistat la Supercopa d’Espanya i la Copa del Rei, amb dues victòries a la final enfront el Real Madrid; es troba només a dos punts d’assolir la Lliga, ha arribat a les semifinals de la Champions League, estant a un sospir de la final de Múnic; ha guanyat els quatre clàssics contra el Real Madrid, havent marcat 16 gols, amb una mitjana de quatre per matx: Koundé, Raphinha, Ferran i Lewandowski estan realitzant una extraordinària campanya i De Jong i Pedri estan evitant les lesions, sense oblidar una magnifica temporada d’homes com Pau Cubarsí, Íñigo Martínez (un jugador secundari en els anteriors exercicis), Alejandro Balde o, sobretot, Lamine Yamal.
Per tant, i sense que això signifiqui una crítica a Xavi, la tasca de Hansi Flick ha estat excel·lent. Les causes d’aquest espectacular canvi poden ser les dots de lideratge de l’entrenador alemany, tenir un estil de joc treballat i ben definit, una preparació física fenomenal i haver donat confiança a uns futbolistes que estaven enfonsats i alguns al mercat. Evidentment queden coses per polir, com el fet de cometre menys errors defensius, controlar millor els encontres amb la possessió, un joc més calmat i horitzontal i tenir més ofici ens els darrers minuts, circumstàncies que es poden millorar amb l’experiència.
No hay comentarios:
Publicar un comentario