Sigui casualitat o no (jo crec que no), quan el FC
Barcelona porta una bona ratxa de resultats o el Real Madrid es troba en un
sotrac, o les dues coses al mateix temps, com ara succeeix, surt el tema del
cas José María Enríquez Negreira, a més, les darreres setmanes, per part del
mateix president blanc Florentino Pérez, que no ha assimilat gens bé que el
màxim dirigent barcelonista, Joan Laporta, hagi abandonat el projecte de la
Superlliga.
Abans que res, vull deixar clar que crec que l’entitat
catalana es va equivocar contractant Enríquez Negreira quan aquest era el
vicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres, tot i que potser el tracte es fes
més aviat amb l’empresa del seu fill, però l’afer pot tenir una explicació
bastant lògica.
Qui ha llegit els meus articles en aquest bloc sabrà que no
soc conspiranòic en temes com els arbitratges, però a ningú se li escapa que,
durant la dictadura franquista, la transició i bona part de la democràcia, hi
van haver moltes polèmiques i suspicàcies amb els presumptes favors al Real
Madrid, fet que segueix d’actualitat, sobretot en algunes decisions que han
tingut lloc els últims anys a la Lliga de Campions.
Josep Lluís Núñez, en el seu llarguíssim període com a
president de la institució catalana, va intentar pal·liar aquestes dinàmiques i
de certa manera va aconseguir compensar les possibles irregularitats, cosa que
també va fer Joan Laporta en la seva primera etapa com a màxim dirigent del
club.
És possible, fos Núñez, el seu successor Joan Gaspart,
Laporta, Sandro Rosell o Josep Maria Bartomeu, o tots alhora, que el Barça
contactés amb l’exàrbire internacional català perquè realitzés informes de les
característiques i peculiaritats dels diferents col·legiats, i fins i tort
demanar cert equilibri en la manera de dirigir blancs i blaugranes, però mai en
absolut intentar obtenir favors.
No hay comentarios:
Publicar un comentario