Florentino Pérez (foto), president del Real Madrid i un
dels homes més poderosos de l’estat espanyol, arran de l’enorme fracàs que va
suposar el Partit Reformista, encapçalat per Miquel Roca Junyent i del qual en
formava part, va observar que el seu lloc no es trobava en la política sinó al
costat dels polítics.
Durant la seva primera etapa de president del Real Madrid,
Pérez va començar a fitxar un galàctic rere l’altre (Luis Figo, Zinedine Zidane
i David Beckham), va prescindir de Vicente del Bosque, l’equip va perdre
l’equilibri i, coincidint amb el ressorgiment del FC Barcelona, ja presidit per
Joan Laporta, va decidir presentar la dimissió.
Tanmateix, va tornar al cap d’una anys, va seguir
contractant galàctics (Gareth Bale i Cristiano Ronaldo), va fer-se amb els
serveis del polèmic entrenador portuguès José Mourinho, es va trobar un dels
millors equips de la història, el Barça de Pep Guardiola i, això si, el conjunt
espanyol es va convertir amb el pas dels anys en una màquina de guanyar Lligues
de Campions.
En la seva dèria de fitxar grans estrelles, l’estiu de
l’any 2024 Florentino va fitxar Kylian Mbappé, un objectiu que feia temps que
perseguia i, quan s’esperava que el Real Madrid seria imbatible, va resultar
que els blancs només van assolir dos títols menors, la Supercopa d’Europa i la
Copa Intercontinental; el Barça va aconseguir el triplet estatal format per
Lliga, Copa del Rei i Supercopa, el bloc de Hansi Flick va vèncer quatre cops
al de Carlo Ancelotti i l’exequip d’Mbappé, el París Saint – Germain, va
conquistar la seva primera Champions League.
Aquesta temporada tot feia presagiar que la situació
canviaria després de la victòria contra el Barça al Santiago Bernabéu, que va
permetre el conjunt madrileny agafar un avantatge de cinc punts, però menys de
dos mesos més tard, els catalans són líders amb quatre punts més, el nou
entrenador blanc, Xabi Alonso, està molt qüestionat i el vestidor de l’equip,
amb Vinicius Junior al capdavant, sembla un polvorí.
Amb aquestes circumstàncies adverses, Florentino, l’ésser
superior segons Emilio Butragueño, està molt nerviós, es queixa amargament dels
àrbitres, que li han assenyalat un munt de penals a favor, i ha tornat a
treure, en dues ocasions concretament, l’afer de José María Enríquez Negreira.
Si la temporada no és positiva, molt probablement el també president d’ACS ho
deixarà estar un altre cop.
No hay comentarios:
Publicar un comentario