Pros
Ordenar el vestidor. Mourinho és un d’aquests entrenadors
idonis per acabar amb el caos d’un vestuari. En el cas del Santiago Bernabéu,
és públic que jugadors com Fede Valverde, Vinicius Júnior o Kylian Mbappé han
manat massa les darreres temporades.
Experiència. Si una cosa no se li pot negar al tècnic
portuguès és una llarg i brillant historial, en clubs com FC Porto, Chelsea FC
i Inter Milà. Igualment, tot i que quasi mai va poder amb el Barça de Pep
Guardiola, va deixar un bon record al mateix Real Madrid.
Equilibrar l’equip. Els últims fitxatges blancs, se suposa
que sota l’assessorament de Mourinho, Denzel Dumfries, Ibrahima Konaté, Marc
Cucurella i el seu compatriota Bernardo Silva, poden equilibrar una planter
molt descompensat.
Contres
En decadència. Les seves experiències al Manchester United,
tot i guanyar una Europa League; Fenerbahçe SK i Benfica SL no han estat massa
afortunades i s’ha recordat vàries vegades que el preparador de Leiria és un
entrenador decadent, antiquat i lluny de l’elit actual.
Toxicitat. La primera etapa de Mourinho al Bernabéu va
provocar gran toxicitat en el futbol espanyol i va convertir alguns clàssics
amb el FC Barcelona en polèmiques insuportables, com quan va ficar el dit a
l’ull al difunt Tito Vilanova en un matx de la Supercopa d’Espanya al Camp Nou.
No acabo d’entendre la devoció que té a Madrid. El tècnic
portuguès va assolir amb el club blanc una Lliga, guanyada amb 100 punts, i una
Copa del Rei, però va quedar molt lluny de l’espectacular palmarès del Barça de
Guardiola i Vilanova. Al Bernabéu sempre se li va resistir la Champions League,
que prèviament havia conquistat amb el Porto i l’Inter.
No hay comentarios:
Publicar un comentario