COMPTE AMB LEO MESSI

En una de les últimes rodes de premsa efectuades per Pep Guardiola, l’entrenador del FC Barcelona va dir que si Leo Messi no fes alguna cosa més fins el dia de la seva retirada, que esperem que sigui d’aquí molt de temps, no passaria res perquè el que ha realitzat fins ara ja és suficient.

Estic d’acord amb el que va comentar el tècnic de Santpedor perquè Messi, només amb 24 anys, ha guanyat 5 Lligues, 1 Copa del Rei, 5 Supercopes d’Espanya, 3 Lligues de Campions, 2 Supercopes d’Europa, 1 Mundial de Clubs, 1 medalla d’or olímpica, 1 Trofeu Pichichi, 1 Bota d’Or, 1 Pilota d’Or, 1 Trofeu FIFA World Player i 1 trofeu unificat Pilota d’Or / FIFA World Player (tothom dóna per fet que el gener n’aconseguirà el segon). A més, l’argentí és el segon màxim anotador de la història del FC Barcelona (es troba a 32 gols del rècord de César Rodríguez, a qui podria superar aquesta mateixa temporada) i pot ser considerat el millor futbolista de tots els temps de l’entitat, per davant de mites i llegendes del barcelonisme com Paulino Alcántara, Pep Samitier, el citat César, Antoni Ramallets, Joan Segarra, Marià Gonzalvo, Estanislau Basora, Laszlo Kubala, Sandor Kocsis, Johan Cruyff, Bernd Schuster, Diego Armando Maradona, Ronald Koeman, Michael Laudrup, Hristo Stoitxkov, Romário da Souza, Luis Figo, Ronaldo Nazário da Lima, Rivaldo Vítor Borba, Ronaldinho de Assis, Samuel Eto’o o els seus actuals companys Xavi Hernández i Andrés Iniesta.

Personalment també penso, i crec que ho fan moltes més persones, que Messi és el millor jugador mundial de la història, si bé alguns comenten que encara no ho és perquè no ha conquistat cap Mundial, torneig que tampoc han assolit cracks com Ferenc Puskas, Kubala, Alfredo di Estéfano, Cruyff, Michel Platini, Marco van Basten o Raúl González, entre d'altres. Així mateix, grans mites que si que han aconseguit guanyar la Copa del Món, tenen altres “taques” en el seu historial, i per exemple Edson Arantes Pelé mai va fer el “salt” a Europa o Maradona no va conquistar cap Lliga de Campions. L’única cosa que si penso que Messi hauria de fer, és jugar un gran Mundial, ja que les seves participacions, tant a Alemanya com a Sud-àfrica, van ser bastant discretes.

Dit tot això, he de reconèixer que hi ha coses de Messi que no m’agraden i aquestes no són els mateixos defectes que van anar agafant altres llegendes blaugrana, és a dir per exemple quan Cruyff s’”amagava” en els partits que el Barça jugava fora de casa, el capricis infantils de Schuster, la “mala vida” de Maradona o l’autocomplaença i la manca de compromís de Ronaldinho. Els possibles problemes de Leo són uns altres, que exposo a continuació:

Juga gairebé tots els partits. Afortunadament, Messi ja fa temps que va deixar enrera els continus problemes físics que el van caracteritzar durant l’etapa de Frank Rijkaard, segons diuen gràcies a l’adient alimentació que li han introduït Guardiola i els seus col·laboradors, però alguna vegada potser seria bo que l’argentí descansés, tal com va fer la temporada passada en els xocs previs a la final de la Champions League, malgrat que això va suposar que hagués de renunciar al Pichichi i la Bota d’Or. Penso que alguns cops disputa encontres no massa transcendents perquè del contrari es podria enutjar i no crec que això sigui positiu.

No és mai substituït. Durant la primera campanya amb Guardiola a la banqueta del Camp Nou, la del triplet, crec recordar que va ser Xavi Bosch, l’actual director i presentador del programa de TV3 “Àgora”, qui va dir en una tertúlia de Rac -1 que Messi s’havia negat a entrenar un dia després de ser substituït en una Barça – València que ja estava sentenciat, però en el qual l’argentí no havia aconseguit marcar. Des de llavors, Messi a penes ha estat mai canviat i em pregunto si hi ha certa por per fer-ho.

Ho llença quasi tot. El “10” del Barça és el millor jugador del món, com ja he deixat ben clar, i probablement també compta amb el millor dribling del planeta. No obstant, no és encara el millor llançador de penals ni de faltes, encara que en aquest últim apartat ha millorat molt els darrers anys. Malgrat això, l’argentí ho llença pràcticament tot a pesar que el club català compta amb grans especialistes a pilota parada com Dani Alves, Xavi, Cesc Fàbregas, Thiago Alcántara o David Villa.

Possibles males relacions amb companys d’atac. Es comenta que les relacions de Messi amb Eto’o i sobretot Zlatan Ibrahimovic no eren massa cordials, però coneixent tant el camerunès com el suec podríem dir que la problemàtica es devia als seus especials caràcters i no pas a l’argentí. Tanmateix, fa uns dies el mitjà “Mundo Deporte” va advertir de la “relació irrespirable” entre Messi i Villa. Si fos cert, el tema seria diferent perquè el davanter asturià és aparentment un home tranquil, de bon tarannà i capaç de sacrificar-se en benefici del grup, circumstàncies que no caracteritzen ni a Eto’o ni tampoc a Ibrahimovic. Personalment, no crec que sigui una informació, com moltes altres, que cerquin la desestabilització del Barça perquè el mitjà és valencià i no madrileny i també perquè sembla una publicació bastant afina a Villa.

Excés d’individualisme. Quan Messi va ascendir el primer equip, era excessivament individualista i de vegades ni tan sols aixecava el cap per veure si tenia un company més ben posicionat. Posteriorment, Leo ha millorat molt en aquesta faceta, sobretot des de l’arribada de Guardiola, i s’ha convertit també en un gran especialista en donar assistències i bona prova d’això en són els partits del passat exercici contra el Real Madrid al Camp Nou (5-0) i l’Espanyol a Cornellà – el Prat (1-5), on l’argentí no va marcar, però va realitzar grans passades. No obstant, aquesta temporada hem pogut presenciar novament un Messi massa individual, com per exemple en els encontres davant el Viktoria Plzen i el Sevillla.

Companys massa condicionats. Moltes vegades hem pogut observar com homes com Villa, Pedro Rodríguez o Fàbregas tenen una ocasió molt clara de gol, però prefereixen passar-li la pilota a Messi, en jugades que no acaben sempre bé. Aquests futbolistes semblen excessivament condicionats per la reacció de Leo si aquest no rep l’esfèric.